Laibach (grup de música)

De Viquipèdia

Laibach
Laibach en concert al castell de Celje, 7 de juliol, 2007
Informació bàsica
Lloc d'origen	Eslovènia
Gènere	Música electrònica EBM Techno
Anys en actiu	1980–present
Discogràfica	Mute
Artistes relacionats	300.000 V.K.
Web oficial	http://www.laibach.nsk.si/

Laibach és un grup eslovè de música experimental, fortament associat a la música industrial, marcial i neoclàssica. Laibach es va formar l'1 de juny de 1980 a Trbovlje, Eslovènia. Representen l'ala musical del col·lectiu artístic NSK (Neue Slowenische Kunst), del qual n'és membre fundador el 1984. El nom "Laibach" es el nom alemany de la capital eslovena, Ljubljana.

Taula de continguts 1 Controvèrsia 2 Versions 3 Estètica 4 Música 5 Influències 5.1 Música marcial 5.2 Rammstein 6 Documentals 7 Membres actuals 8 Projectes paral·lels 9 Referències 10 Enllaços externs

[edita] Controvèrsia

Laibach ha estat freqüentment acusat d'adoptar postures polítiques tant d'extrema dreta com d'extrema esquerra, degut a l'ús d'uniformes i d'un estil totalitarista estètic, i també alguns cops per la influència Wagneriana d'algun dels seus temes, de forma notable al tema "Sympathy for the Devil (Time for a Change)" i altres treballs com Macbeth.

Acusats en ocasions de formar part de moviments nacionalsocialistes, el grup ho ha negat sempre de forma rotunda. El seu cantant, Milan Fras, va declarar una vegada "Nosaltres som tant feixistes com Hitler era un pintor".^[1]

Laibach son coneguts pel seu tarannà com a col·lectiu, rarament actuen com a individus fora del propi grup i sempre interpreten el seu paper dins el mateix. Alguns treballs incorporen obres del primer comunista i posteriorment dadaista John Heartfield. Els seus concerts son sovint presentats com a mítings polítics i quan son entrevistats, paradoxalment, una condemna de l'autoritat. ^[1]

Richard Wolfson va escriure sobre el grup:

El mètode de Laibach és extremadament senzill, efectiu i terriblement obert a la mala interpretació. Primer de tot, absorbeixen les conductes de l'enemic, adoptant tota l'estètica seductiva i els símbols de poder, ho exageren tot fins arribar a la paròdia i aleshores giren el focus d'atenció als temes més calents -la por de l'oest davant de la immigració de l'est d'Europa, els jocs de poder de la Unió Europea, les analogies entre l'oest i el totalitarisme. [Wolfson, 2003]

[edita] Versions

Laibach són coneguts també per les seves versions de cançons d'altres grups, que son sovint utilitzades per a subvertir el missatge o la intenció original de la cançó -un exemple notable va ser la seva versió de "Life is life" (al seu àlbum "Opus Dei", el 1987). La versió de Laibach va canviar completament el significat de la cançó original "Live is life", originalment dels austríacs "Opus". Mentre que l'original és una cançó amb bones vibracions i un ritme proper al reggae, la interpretació de Laibach converteix la melodia en una cançó sinistra, propera a una marxa militar. Un altre treball en aquest sentit és la versió del disc sencer dels The Beatles "Le It Be" (amb l'excepció d'un tema), o el single "Sympathy for the Devil" on deconstrueixen el clàssic dels Rolling Stones en set versions diferents.

[edita] Estètica

Encara que Laibach és principalment un grup musical, també ha treballat en altres àmbits. En els primers anys, especialment abans de la fundació de NSK, Laibach va produir diferents treballs d'art visual. Probablement el més important en al seva història va ser MB 84 Memorandum (1984), una imatge d'una creu negra que va servir com a alternativa per anunciar les aparicions de Laibach durant un període dels anys 80 en que el govern de Iugoslàvia va prohibir el nom "Laibach".^[2]

[edita] Música

Alguns dels primers àlbums de Laibach son purament música industrial, amb ritmes agressius, percussió punyent i veus guturals. Posteriorment a mitjans dels 80, el só de la banda va ser més ric quan va començar a incorporar mostres de música clàssica. Van començar la tradició de versionar temes el 1987, amb l'àlbum "Opus Dei", on van fer un nou gir al seu estil per sonar més pop, amb estructures clàssiques. El disc "NATO" (1994) es considerat disco, "Jesus Christ Superstars" (1996) proper al heavy metal i "WAT" (2003) tecno minimalista.

[edita] Influències

[edita] Música marcial

Alguns dels primers treballs de Laibach, i d'altres d'estil neoclàssic posteriors, com Macbeth (1990) van tenir influencia sobre certs artistes de l'àmbit de la música marcial.

[edita] Rammstein

El popular grup alemany Rammstein va reconèixer la influència de Laibach en la seva música i també en la seva estètica. Quan s'ha preguntat sobre Rammstein a membres de Laibach sobre el que els alemanys han pres dels eslovens, han respost que "Laibach no creu en la originalitat... per tant, Rammstein no pot haver pres gran cosa de nosaltres. S'han deixat, simplement, inspirar per la nostra feina, que és un procés absolutament legitim. Estem contents de que ho fessin. D'alguna manera han provat un altre cop que una bona 'copia' pot fer meś dines en el mercat que no pas l’'original'. De totes maneres, actualment compartim territori: Rammstein és més com una mena de Laibach per a 'adolescents' i Laibach és el Rammstein dels 'adults'."

[edita] Documentals

Laibach ha estat objecte de diferents documentals:

• Laibach: Pobeda pod suncem {Laibach: victòria sota el sol} (1988) [1] - Dirigida per Goran Gajic
• Laibach: A Film From Slovenia (1995) - Dirigida per Daniel Landin i Chris Bohn
• Prerokbe ognja {Prediccions de foc} (1996) [2] - Dirigida per Michael Benson

[edita] Membres actuals

• Milan Fras - veu
• Ivan Novak - llums i projeccions
• Jadranka Juras - veu i sintetitzadors
• Janež Gabrič - bateria
• Luka Jamnik - sintetitzadors
• Primož Hladnik - (membre del grup eslovè Silence) sintetitzadors
• Eva Breznikar - (membre del grup eslovè Make Up 2) veu, percussió
• Nataša Regovec - (membre del grup eslovè Make Up 2) vocals, percussions
• Damjan Bizilj - sintetitzadors

[edita] Projectes paral·lels

• 300.000 V.K., Dejan Knez música electrònica experimental.
• Germania, projecte paral·lel, Laibach, Iztok Turk i Anja Rupel
• Kraftbach
• 600.000 V.K., responsable de la musica per a les produccions teatrals de Noordung
• Sturm und Klang
• Baron Carl Von Reichenbach, Dejan Knez música electrònica experimental.

[edita] Referències

1. ↑ ^{1,0 1,1} Biografia de Laibach a VH1.com. Data d'accés: 2008-04-03.
2. ↑ ARTMargins - Winifred M. Griffin: Review of Laibach and Irwin. Data d'accés: 2008-04-07.

[edita] Enllaços externs

• Web oficial del grup
• NSK State - Web oficial del col·lectiu NSK.
• Video oficial de Slovania (del disc Volk)