La Pobla Tornesa

De Viquipèdia

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Vilafamés, Cabanes, Benicàssim i Borriol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.

Part del seu terme municipal està ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urbà hi ha un centre d'informació i interpretació del parc.

[edita] Història

En el seu terme municipal, concretament en la Cova Negra, s'han trobat importants restes arqueològics del Paleolític, així com d'èpoques posteriors. Tot i que no s'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen arrenca d'una venda o posada de la calçada romana que la creuava.

Així, per una dels seus carrers més importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conserven encara diversos miliaris. A més, els seus edificis civils més significatius eren en altres temps fondes i hostals per a hospedatge de viatgers.

Ja en l'Edat Mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montornés. Quan va ser conquistat per Jaume I, ho va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximén Pérez de Sorrenc passant després per les mans de diversos senyors de l'època; fins que a principis del segle XVI, 1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Baró de sa Pobla, títol que ostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han estat doncs, els responsables de tot el que és aquesta localitat, i encara gran part del terme pertany a aquesta família. En 1701 pertanyia a Miquela Muñoz, a qui va succeir la seva filla Isabel, que va casar amb Manuel Valls i Pallarés, que els seus descendents van conservar la baronia.

Però el fet d'estar situada en un encreuament de camins no sempre ha estat positiu per a la Pobla. A principis del segle XVIII, com a conseqüència de la Guerra de Successió que va enfrontar als austries amb els borbons, la població va sofrir diversos saquejos per part de les tropes d'aquests últims, tal com es narra en l'arxiu que els barons de la Pobla posseïxen a Castelló.

El succés més greu va esdevenir el 25 de maig de 1708, dia que una tropa de més de 5.000 soldats al front dels quals estava el general de Felip V, Dasfelt, va acampar en la zona i va saquejar tota la collita, el que va provocar l'abandó dels seus veïns. L'èxode a Vilafamés va durar dos dies.

Els 901 habitants que va arribar a tenir en 1900, s'havien convertit en 526 en l'any 1994.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
503	512	526	529	532	558	614	670	790	845

[edita] Economia

La meitat de les seves terres són conreades, predominant els cultius d'ametllers, oliveres i garroferes, amb petites hortes al costat del riu, que duu el mateix nom que la població i desemboca en la Rambla de la Vídua. La resta del terme, està ocupat per pins i escasses carrasques.

En aquests últims temps, el poble ha vist com l'important sector agrícola i ramader ha passat a un tercer pla. La indústria ceràmica, amb diverses fàbriques en el seu terme i el sector serveis, són les principals activitats econòmiques.

[edita] Monuments

• Església. És el monument més interessant del municipi. Va començar a construir-se en l'any 1734. En l'interior del temple es troba un espectacular quadre d'Amat Bellés.
• Antiga presó. Del segle XV.
• Antic Ajuntament. Del segle XVIII.
• Miliaris. Tres miliaris al llarg de "la Senda dels romans" (Via Augusta).

[edita] Llocs d'interés

• Desert de les Palmes. Parc natural
• El Bartolo. Des d'aquesta altura, un eminent científic gal va traçar, a principis del segle XIX, el pas del meridià de Greenwich. Aquesta línia divisòria del globus terrestre creua tot el terme de la Pobla, tal com assenyalen els panells instal·lats en el desviament de la carretera.
• Pineda de la Planeta. És un dels paratges de més bellesa a la Pobla Tornesa. A més aquest preciós bosc amaga una grata sorpresa als seus visitants, doncs a la fi d'octubre són abundants els bolets que creixen en ell. L'ecosistema es troba relativament bé conservat ja que s'ha escapat de tots els incendis forestals que ha sofert la zona.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Pot considerar-se una de la festes més populars. Per a portar-la a terme, el poble es divideix des de temps remots en quatre sectors, els carrers: Plaça Portal, Plaça del Raval, Dalt la Vila i Baix la Vila. Entre ells es crea una sana competència que redunda en el bé de la festa. Les dones elaboren els deliciosos rotllos de "llavoretes" que es lliuren als participants en la "matxà" o processó de les cavalleries.

• Festes patronals. La segona setmana d'agost i a la fi de setembre (Sant Miquel) se celebren les principals festes de la localitat. Les activitats que s'organitzen estan d'acord amb les de la resta dels pobles de l'entorn, és a dir, bous, balls i espectacles culturals.

[edita] Enllaços externs

• Web oficial de la Pobla Tornesa
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat

editar	Municipis de la Plana Alta
Almassora | Benicàssim | Bell-lloc | Borriol | Cabanes | Castelló de la Plana | les Coves de Vinromà | Orpesa | la Pobla Tornesa | Sant Joan de Moró | la Serratella | la Serra d'en Galceran | la Torre d'en Doménec | Torreblanca | la Vall d'Alba | Vilafamés | Vilanova d'Alcolea