La Bohème
De Viquipèdia
| La Bohème | |
| Llengua original: | Italià |
| Música: | Giacomo Puccini |
| Llibret: | Luigi Illica i Giuseppe Giacosa |
| Font literària: | Scènes de la vie bohème, d'Henri Murger |
| Actes: | quatre (denominats "quadres") |
| Època de composició: | març de 1893 - desembre de 1895 |
| Estrena: | 1 de febrer de 1896 |
| Teatre: | Teatro Regio de Torí |
| Estrena Liceu: | 10 d'abril de 1898 |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
La Bohème és una òpera de Giacomo Puccini. Està dividida en quatre actes, el llibret és de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), d'Henry Murger. Va ser estrenada al Teatre Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d'Arturo Toscanini. S'insereix dins del corrent verista.
Taula de continguts |
[edita] Gènesi
La guerra declarada entre els editors milanesos Ricordi i Sonzogno per fer-se amb els millors compositors i els temes d'èxit assegurat, van provocar que Puccini i Ruggero Leoncavallo estigueren treballant alhora en una òpera amb el mateix títol i sobre el mateix tema: la novel·la d'Henry Murger Scènes de la vie bohème. Leoncavallo va ser el primer en començar. Sembla que l'hi va fer confidència a Puccini casualment, en una conversa de cafè. Aquest, que ja havia pensat en usat el tema, va aconseguir avançar-se al seu col·lega i concloure abans la seua "versió". L'incident va provocar un refredament de les relacions entre ambdós creadors.
Durant la composició, Puccini va dubtar sobre el seu projecte i fins i tot va plantejar-se abandonar-lo i iniciar la composició d'una altra òpera sobre el drama La lupa (La lloba), de Giovanni Verga, autor que ja havia proporcionat el tema de l'exitosa Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. Fins i tot va viatjar a Sicília a la recerca de material i inspiració. Finalment, va abandonar el projecte de La lupa i va entusiasmar-se amb La bohème. El tema de la joventut somniadora, romàntica i humil, va colpir-lo de tal manera que, junt amb un grup d'amics —tots homes madurs— va constituir un club de "bohemis" amb seu a una taverna abandonada de les rodalies de la seua residència a Torre del Lago.
L'acollida de l'obra en la seua estrena va ser càlida, almenys per una part del públic. No obstant la crítica torinesa va mostrar-hi reserves. Tot i això, amb el temps 'La Bohème' ha esdevingut una de les òperes bàsiques del repertori, i una de les més estimades pel públic d'arreu del món.
[edita] Argument
[edita] Acte 1
Nit de Nadal a un àtic bohemi
A les golfes dels bohemis. Marcello pinta mentre Rodolfo mira per la finestra. Com no tenen combustible i fa fred, utilitzen els manuscrits del drama que està escrivint Rodolfo per a fer foc. Colline, el filòsof, entra en la peça congelat i empipat. Schaunard, el músic, arriba amb menjar, fusta, vi i diners; explica als seus companys la font de les seues riqueses: un treball per a un cavaller anglès. Ningú li presta atenció perquè cauen sobre el menjar, que és retirat ràpidament per Schaunard, que en deixa només el vi. Mentre beuen, arriba Benoit, el llogater, a la recerca del pagament de la renda. Els bohemis l'entabanen oferint-li vi, i, al mig de l'efecte de l'alcohol, els narra les seues aventures amoroses, afegint que està també casat, davant la qual cosa tots reaccionen amb una indignació pacífica, fingida, i el fan fora de l'habitació sense pagar-li la renda. Decideixen que el millor és utilitzar els diners per a gaudir de la nit. Rodolfo no els acompanya perquè vol treballar. En aquest moment algú pica la porta, és Mimi que ha vingut a demanar que ajuda per a encendre novament la seua vela. Ix, però torna de seguida perquè ha oblidat la seua clau. En aqueix moment, ambdues llums s'apaguen i a la foscor han de cercar la clau. Rodolfo la troba i la guarda perquè la recerca continue a la foscor. Quan les seues mans entropessen, ambdós aprofiten l'ocasió per a comptar la història de les seues vides: ell interpreta Che gelida manina' - ('quina maneta més freda') i ella, 'Sì, mi chiamano Mimì' ('sí, em diuen Mimì'). Són interromputs per les veus dels amics que han vingut a cercar Rodolfo, i ell abans que entren, els adverteix que no està sol i que prompte es reunirà amb ells. Així decideixen anar-hi plegats, cantant el seu amor (en el deliciós duo, "O soave fanciulla" - "oh! Suau noia").
Fragments destacats de l'acte:
- Si può(Ària de Benoit, el llogater)
- Sì, mi chiamano Mimì (Ària de Mimì)
- O Soave fanciulla (Duet de Mimì i Rodolfo)
[edita] Acte 2
Al Cafè Momus
Els bohemis compren petits regals i s'asseuen a sopar. Aleshores apareix Musetta amb el seu nou amant, un Conseller d'Estat. Marcello, que havia sortit amb Musetta anys abans, està gelós, i la jove encara el provoca més.
Al final, Musetta fingeix un mal de peu, per a que el seu amant marxi, i Marcello i Musetta es diuen el seu amor. Porten el compte, que és masa car pels bohemis. Musetta, llavors, mana al cambrer que posi la factura dels bohemis amb la del seu amant, el Conseller d’Estat, i tots marxen amb la banda de música.
Fragments destacats de l'acte:
- Quando men vo soletta (Vals de Musetta)
- Chi l'ha richiesto? (Orquestra i cor - marxa final)
[edita] Acte 3
Una entrada a París
Els bohemis canten dins la taverna. Aleshores apaeix Mimí, i Marcello surt a trobar-la. Mimí li confessa que Rodolfo està esquerp amb ella, i ella no sap per què. Marcello promet palar amb Rodolfo, i Mimí s'amaga rera un arbre.
Llavors, surt Rodolfo, i Marcello li demana què passa amb Mimí. Rodolfo intenta esquivar-lo, però, al final, li ho confessa: Mimí està molt malalta, i ell no pot ajudar-la. De tal manera que vol deixar la relació que té amb ella per a que Mimí trobi un amant més ric, que la pugui ajudar.
Mimí, que no ho sabia, té un àtac de tos, i es descobreix. En aquell moment, Marcello sent com Musetta riu dins la taverna, i, mort de gelosia, entra. Rodolfo i Mimí volen separar-se, però el seu amor és tan fort que decideixen esperar fins a la primavera, per tant, segueixen junts. En canvi, Marcello i Musetta, finalment, se separen.
Fragments destacats de l'acte:
- D'onde lieta uscì al tuo grido (Ària de Mimì)
- Dunque è proprio finita? (Duet final)
[edita] Acte 4
L'àtic del principi
És primavera, Rodolfo i Marcello es dediquen a les seves arts, i enyoren les seves antigues parelles. A més, tenen gana, i confien en que Schaunard porti menjar, però el músic sols porta pa i aigua. Malgrat tot, els bohemis simulen un banquet. L'escena es veu trencada amb l'arribada de Musetta, que porta la moribunda Mimí. Tothom marxa per obtenir ajuda contra la malatia: Marcello i Musetta van a comprar un maneguet, Colline vol vendre la seva gabardina per comprar medicines, i Schaunard s'emporta una ampolla.
En quedar sols, Mimí confessa el seu amor a Rodolfo. Recorden els temps passats. Al patir un altre atac, Schaunard entra. A poc a poc arriben Marcello i Musetta amb la medicina i el maneguet. Musetta resa una oració, però és inútil.
Mimí mor. Rodolfo, en adonar-se'n, la crida dos cops, però les seves paraules se les emporta el vent.
Fragments destacats de l'acte:
- Si sgombrino le sale... (Escena)
- C'è Mimì, che mi segue e che sta male (entrada de Musetta)
- Sono andati? Fingevo di dormire (Duet de Mimì i Rodolfo)
- Che avvien? (Finale)
[edita] Orquestració
'La Bohème' està orquestrada per a:
|
|
[edita] Bibliografia
- Gustavo Marchesi et al. Visi d'arte, visi d'amore. Giacomo Puccini. Vita, immagini, ritratti. Grafiche Step Editrice. Parma, 2003.
[edita] Vegeu també
| Òperes de Giacomo Puccini Le Villi (1884) | Edgar (1889) | Manon Lescaut (1893) | La Bohème (1896) | Tosca (1900) Madama Butterfly (1904) La fanciulla del West (1910) |
