Giacomo Puccini
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Puccini (desambiguació)». |
| Giacomo Puccini | |
 |
|
| Estil | Verisme |
| Nascut | 1858 Lucca, Itàlia |
| Mort | 1924 Brussel·les, Bèlgica |
| Òperes | |
|---|---|
|
|
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini (Lucca, Itàlia, 22 de desembre de 1858 – Brussel·les, 29 de novembre de 1924) és un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer a Lucca, Itàlia, el 22 de desembre de 1858, i fou fill d'una família amb una llarga història de músics eclesiàstics. Després de la mort del seu pare, quan tenia només cinc anys, va ser enviat a estudiar amb seu oncle Fortunato Magi, que el considerava un estudiant indisciplinat i pobre. Després va prendre el càrrec d'organista a una església, i no va ser fins que va veure la representació d' Aïda, de Verdi quan es va decidir a ser compositor d'òpera.
El 1880, la Messa di Gloria (Missa de Glòria), composta amb 21 anys, marcà el final de l'època d'aprenentatge com a compositor i la culminació d'una llarga relació de la seva família amb la música d'església a la seva Lucca natal. L'obra deixa entreveure fascinadorament la força dramàtica que Puccini estava a punt de mostrar a Milà. L'orquestració i el sentiment general del drama transmès per la seva música estableix un diàleg amb el Rèquiem de Verdi i constitueix, potser, una predicció de la futura carrera operística que Puccini desenvoluparia la resta de la seva vida.
Del 1880 al 1883 Puccini estudià al conservatori de Milà amb Amilcare Ponchielli i Antonio Bazzini. El 1882 Puccini participà a un concurs d'òperes d'un acte en el qual malgrat que no guanyà, l'òbra presentada, Le Villi fou portada en escena el 1884 al Teatro dal Verme i cridà l'atenció de Giulio Ricordi, director de l'editorial de música G. Ricordi & Co., que li encarregà una segona òpera, Edgar (1889). A partir del 1891 Puccini començà a passar cada vegada més temps a la Torre del Lago, a la Toscana. En aquest lloc prop del llac Massaciuccoli, on passava molt de temps caçant, Puccini trobà un refugi de la ciutat massificada. Posteriorment es construí una torre i s'hi traslladà definitivament el 1900. Aquest fou la seva casa i el seu lloc de treball fins als darrers anys de la seva vida. Puccini fou enterrat a la capella d'aquesta torre.
Manon Lescaut (1893), la seva tercera òpera, fou un èxit absolut i també fou l'inici de la seva relació amb els llibretistes Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, amb qui treballà durant les següents tres òperes. La primera d'aquestes, La Bohème (1896), basada en una història de Henri Murger, està considerada no només com una de les seves millors òperes, sinó que també com una de les òperes romàntiques més brillants mai compostes. En la següent òpera, Tosca (1900), Puccini féu la seva primera incursió al verisme. Madama Butterfly (1904), basada en una obra de David Belasco, fou rebuda en la seva estrena sense pena ni glòria, però després de treballar-hi un altre cop, esdevingué una altra de les seves òperes més exitoses.
A partir d'aquí el seu ritme de composició es desaccelerà. El 1903 Puccini fou ferit en un accident de cotxe. El 1906 Giacosa morí. El 1909 s'esdevingué un escàndol després que la dona del compositor, Elvira, l'acusés falsament de tenir una relació amb la minyona. La minyona es suicidà. El 1912 l'editor de Puccini, Ricordi morí.
Tanmateix, el 1910 Puccini completà La fanciulla del West de la qual posteriorment en pensà ser la seva òpera més poderosa. El 1917 acabà la partitura de La rondine, una peça que extragué d'una opereta que havia intentat escriure anteriorment només per adonar-se que el seu estil i talent eren incompatibles amb el gènere.
El 1918 s'estrenà Il Trittico. Aquesta peça està composta de tres òperes d'un acte seguint l'estil del Grand Guignol parisenc: un episodi terrorífic (Il Tabarro), una tragèdia sentimental (Suor Angelica) i una comèdia o farsa (Gianni Schicchi). De les tres, Gianni Schicchi és la més popular, mentre que Il Tabarro n'és la menys. Gianni Schicchi, situada a Florència, es representa freqüentment amb alguna altra òpera d'un acte com ara la Cavalleria rusticana o I Pagliacci.
Fumador habitual, Puccuni començà a ressentir-se de dolor a la gola cap al final del 1923. Un diagnòstic de càncer de gola van portar als metges que el portaven d'experimentar un tractament experimental anomenat radiació, ofert a Brussel·les. Morí el 29 de Novembre de 1924 degut a una complicació del tractament. Començà a sagnar incontroladament la qual cosa comportà un atac de cor un dia després d'una operació experimental. La notícia de la seva mort arribà a Roma durant una representació de La Bohème amb la qual cosa l'òpera s'aturà immediatament. L'orquestra tocà la marxa fúnebre de Chopin davant un públic que no podia contenir les llàgrimes. Fou enterrat a Milà, però el seu fill ordenà el 1926 de traslladar el seu cos a la capella de la Torre del Lago on encara descansa juntament amb la seva dona i el seu fill. La seva mort marcà un punt i final de la òpera com a una forma d'art popular.
Puccini deixà inacabada Turandot, la seva darrera òpera, i les dues darreres escenes foren completades per Franco Alfano després d'una disputa amb Arturo Toscanini el qual el dia de l'estrena i sota la seva batuta, aturà la representació de l'òpera després del darrer acord escrit per Puccini i digué: E qui l'opera finisce, perche a questo punto il maestro morí (i aquí finalitza l'òpera perquè en aquest punt el Mestre morí). A partir de la següent representació ja tocà també la part d'Alfano, encara que amb retallades substancials. Aquesta és la versió que s'ha usat habitualment fins que el 2001 Luciano Berio escrigué un altre final procurant, segons les seves paraules, reproduir més fidelment els esbóssos que Puccini deixà en morir. Aquesta darrera versió no ha tingut encara una acceptació unànime.
[edita] Música
Encara que Puccini és bàsicament conegut per les seves òperes, també escrigué algunes peces orquestrals, música sacra, música de cambra i cançons per a veu i piano.
[edita] Òperes
- Le Villi, 1884.
- Edgar, 1889.
- Manon Lescaut, 1893.
- La Bohème, 1896.
- Tosca, 1900.
- Madama Butterfly, 1904.
- La fanciulla del West, 1910.
- La rondine, 1917.
- Il Trittico (Trilogia composta per Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi), 1918.
- Turandot, deixada en morir el 1924 inacabada i estrenada amb la versió completada per Franco Alfano el 25 d'abril de 1926.
[edita] Obres i versions de Puccini
- Messa di Gloria (Missa de Glòria, Lucca, 1880)
- Preludio Sinfonico en La major (Milà, 1882)
- Capriccio Sinfonico (Milà, 1883)
- Le Villi (31 de març de 1884, Teatro dal Verme, Milà)
- Le Villi [rev] (26 de desembre de 1884, Teatro Regio, Torí)
- Edgar (21 d'abril de 1889, Teatro alla Scala, Milà - 4 actes)
- Edgar [rev ] (5 de setembre de 1891, Teatro del Giglio, Lucca - 4 actes)
- Edgar [rev 2] (28 de febrer de 1892, Teatro Comunale, Ferrara - 3 actes)
- Manon Lescaut (1 de febrer de 1893, Teatro Regio, Torí)
- La bohème (1 de febrer de 1896, Teatro Regio, Torí)
- Tosca (14 de gener de 1900, Teatro Costanzi, Rome)
- Madama Butterfly (17 de febrer de 1904, Teatro alla Scala, Milà)
- Madama Butterfly [rev] (28 de març de 1904, Teatro Grande, Brescia)
- Edgar [rev 3] (8 de juliol de 1905, Teatro Colón, Buenos Aires - 3 acts)
- Madama Butterfly [rev 2] (10 de juliol de 1905, Covent Garden, Londres)
- Madama Butterfly [rev 3] (28 de desembre de 1905, Opéra Comique, París)
- La fanciulla del West (10 de desmbre de 1910, Metropolitan Opera, Nova York)
- La rondine (27 de març de 1917, Opéra, Monte Carlo)
- Il trittico (14 de desembre de 1918, Metropolitan Opera, Nova York):
- Il tabarro
- Suor Angelica
- Gianni Schicchi
- Turandot (25 d'abril de 1926, Teatro alla Scala, Milà)
