L'Olleria

De Viquipèdia

L'Olleria és un municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts 1 Història de l'Olleria 2 Toponímia i símbols característics 3 Edificis civils de la Vila de l'Olleria 4 Edificis religiosos de la Vila de l'Olleria 5 Festes Locals 6 Llocs d'interés 7 Enllaços externs

[edita] Història de l'Olleria

El terme d'esta vila reial fou habitat des dels temps de la prehistòria, així com ho donen a entendre moltes troballes arqueològiques, que configuren l'estació com una de les més curioses i particulars. Entre les restes i troballes, hi trobem el Castellet de Porquet, que és un dolmen. A la cova de Sant Nicolau s’han trobat també estris de sílex i diverses dents i ossos de cérvol i cavall, i altres objectes pertanyents a l'Edat de Pedra. Potser, els motius que van moure, als primers pobles que es van assentar a l'Olleria, a ocupar un lloc tan elevat, foren la defensa d'altres tribus o la protecció dels atacs dels ferotges animals, que per aquells temps, poblaven la zona.

L’Olleria fou una població romana important, a jutjar pels vestigis que es van trobar a les excavacions que es feren en les rodalies de l'Ermita de Sant Cristòfol, concretament en la partida dels Casals, voltant de l'Ermita i en la partida de Miranda. Les runes romanes trobades foren paredons, ciments i fins i tot un tros d'aqüeducte. Però sens dubte, la troballa més important es feu a la partida de Miranda, en la qual s’hi van trobar diverses classes de làpides romanes, així com monedes de plata, consulars i denaris dels temps de la república romana.

Autors com Huluney i el príncep de Savoia, així com l'historiador modern, Pedro Sucias, parlen de la làpida existent encara hui i que es troba inscrita i exposada en una de les cases del carrer del Batle, concretament en la que s’hi troba enfront l'ajuntament de la vila. La làpida és de pedra de cantera de l'Olleria i gravada duu la següent inscripció:

L.FVRIVS.MVRRVS FVRIA.L.F.MVRRANA.V.XIV

Aproximadament la seua traducció seria: Sepulcre que feu Lucio Furio Murro on va soterrar la seua filla Furia Murrana que va viure catorze anys.

L’Islam també va deixar la seua empremta a l'Olleria, els topònims Gàlim i Gàfit. També impulsaren l'artesania del Vidre i la Pirotècnia, tan tradicionals al nostre poble.

L’Olleria també té un paper clau en la guerra de les Germanies. Al 1522. la vila es va pronunciar a favor de les Germanies i els insurrectes van ser perseguits. La represió fou molt gran i va concloure amb la massacre de la Església de Santa Maria Magdalena, que va ser incendiada i van morir asfixiades centenars de persones que s'havien refugiat allí, fugint de l'exèrcit del virrei.

Un esdeveniment de gran rellevància fou la independència de l'Olleria respecte Xàtiva al segle XVI. El creixement demogràfic i desenvolupament econòmic de la població, van conduir els habitants a demanar el títol d'universitat, que finalment fou concedit l'any 1583 i que va significar una separació parcial de Xàtiva. La separació total va venir més tard, al 1588 quan se li va concedir a la població el títol de vila reial amb els privilegis de govern, justícia i dret a ser convocada a Corts i a tenir fires i mercats.

[edita] Toponímia i símbols característics

Al segle XIII, al Llibre del Repartiment, es designava a esta població amb el nom d'”Alqueria de les Olles”. Això ho sabem ja que en el privilegi del rei conqueridor donat en l'any 1250 a favor de Xàtiva, consta dintre del seu terme particular, jurisdicció i contribució, una alqueria anomenada Alqueria de les Olles.

L’escut de l'Olleria ofereix les barres reials i a sobre d'un fons blau una olivera, de la qual pengen dos olles o tupins de fang cuit. De la fabricació d'aquestos estris de cuina vindria el nom d'aquest poble.

La vila de l'Olleria tenia molts edificis amb reixes eixints abombades, tant arran el carrer, com als balcons, els quals constituïen una ornament clàssic, amb una gran profusió de reixes de diverses formes de ferro forçat. Aquestes reixes foren retirades per ordre del municipi perquè impedien la circulació per moltes voreres, en els carrers, però van constituir un símbol per al poble.

[edita] Edificis civils de la Vila de l'Olleria

L’ajuntament està situat a la plaça la de la Vila, al cantó amb el carrer del Batle. La part antiga que queda, té una planta baixa descoberta amb arcs. Possiblement, la intenció era la de fer de la plaça la vila una plaça porticada, però mai no es va fer. A sobre de la plaça coberta amb arcs s’hi troba el saló de sessions, que gaudeix d'una enorme balconada que dóna a la plaça de la Vila. Aquest tipus de balconades era molt típic, però ja sols el podem trobar a l'ajuntament i a la casa del Sagristà, que es troba enfront l'escala de pujada de la portada neoclàssica-plateresca, coneguda com la dels "Grisons", de l'església de la Magdalena. La Casa de la Vila, conserva als seus baixos la Llotja dels Tractants.

També a l'ajuntament de l'Olleria, trobem un rellotge de sol que fou recuperat fa poc i és una rèplica exacta del rellotge solar que hi havia antany. Encara que hui la seua presència sols és testimonial, la seua presència dóna fe de què la plaça de la Vila sempre ha estat centre neuràlgic i àgora de la població.

La Plaça de Loreto també recull gran part de la vida de Carrer de la Població. Abans s’hi trobava un convent de frares dominics, que després va passar a ser caserna de la guàrdia civil i escola. Més tard es va construir un castell per fer les representacions de Moros i Cristians de l'ambaixada, i ara hi ha el centre de Salut de l'Olleria i el departament d'urgències. Tots aquestos edificis ens donen una idea de com vivia i de com viu la població.

El mercat de l'Olleria és una obra construïda en ferro i amb un disseny molt atrevit i modern, si el comparem amb el caire conservador que tenen la majoria d'edificis construïts en aquell període. Connectat amb el mercat trobem el teatre-cinema Goya que hui és l'únic teatre cinema en actiu de la població. En la dècada dels seixanta l'Olleria va tenir molts cinemes funcionant, que van desaparèixer tots, possiblement donada l'accessibilitat de la població a la televisió. L'actual Teatre Cervantes (es va bastir dins l'antic Almodí o depòsit medieval) a finals del s.XlX. ara està restaurat.

La casa Santonja o Palau dels Marau, ( s'ha iniciat l'expedient de declaració de BIC), és però, la perla dels edificis civils d'esta vila. La seua porta amb l'escut de la família <marau. mostra la riquesa d'aquesta casa i d'aquesta família. La part de sota era dedicada al servei, mentre que la part superior era la zona de residència de la família. Els salons decorats amb pintures amb significats de la maçoneria liberal, els seus rajolets pintats a mà i la seua bellesa conformen un conjunt únic a tota Europa. No obstant, però, la casa s'està restaurant, per tal que s’hi ubique el Museu Valencià del Vidre, una col·lecció del qual ara estroba al convent dels Caputxins.

Recordem que a l'Olleria es conserva el Trinquet valencià més antic , amb la seua muralla medievali el "rebotet".

[edita] Edificis religiosos de la Vila de l'Olleria

L’Olleria, dintre de la seua zona urbana, té l'església arxiprestal, dedicada a Santa Maria Magdalena, bastida sobre l'antiga mesquita al segle Xlll i ampliada als segles XVII i XVIII, que recentment ha estat declarada Bé d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Un edifici on els estils Gòtic-Renaixentista i Barroc, conviuen en en una harmonía exemplar. Conserva una peça important d'imagineria valenciana, l'Exce-Homo del s.XVl, entre altres obres.

També està oberta al culte l'església de l'ex-convent de Sant Doménec fundat el 1579 sobre l'antiga ermita de Loreto.Allí es conserva la imatge medieval de la Mare de Déu de Loreto i l'altar de la relíquia del Pare Ferreres, un retaule neogòtic amb pintures nodernes de Toni Grau. També hem de destacar les pintures murals que es conserven a la sagristía del santuari i les de la capella del Roser. 

Altres edificis religiosos d'interés són el convent de Sant Josep i Santa Anna fundat el 1611, on hi ha una congregació de religioses de claussura de l'ordre de les Agustines Descalces. L'Ermita del Santíssim Crist de la Palma i el convent dels pares Franciscans-Caputxins fundat el 1601. Malauradament, l'edifici de l'Ermita de l'Aurora ha estat tombat donat el seu lamentable estat de conservació. També hi havia una congregació de Germanes Terciàries-Caputxines a l'Hospital de Sant Joan Batiste, que recentment han deixat de prestar la seua tasca d'assistència als necessitats i d'ensenyança infantil en el Col·legi Sagrada Família.

Fora del nucli urbà tenim l'ermita Romànica de Sant Cristòfol, Que fou l'església del despoblat dels Casals, que encara que està en runes dóna fe de la importància que va tenir en algun temps, i dóna fe la tradició religiosa del poble i l'ermita de sant Joan del despoblat del Vint-i-Cinc.

Hem de mencionar que algunes obres importants del patrimoni de l'Olleria encara estan en l'exili, com és el cas del retaule pintat l'any 1410 per Antoni Peris, que és propietat del Santuari de Loreto,(antic convent dels dominics) i que es troba dipositat al Palau Arquebisbal de València, esperant la seua tornada a casa.

[edita] Festes Locals

Sant Antoni del Porquet és una festa amb molt arrelament a la població de l'Olleria. Al carrer de Sant Antoni s’encén una foguera i es convida la població a un sopar que té com a postres el típic Pa Beneït. El dia de Sant Antoni, tots els animals del poble, van fins aquest carrer on el senyor capellà beneeix tots els animals.

Les festes patronals i els moros i cristians són la festa gran del poble i se celebra la primera setmana de setembre. Es realitza l'entrada de Moros i Cristians, així com les ambaixades i les entradetes que caldegen l'ambient durant la setmana de la trilogia festera. Aquestes festes estan dedicades a Sant Miquel. Van nàixer fa poc més de mig segle amb el compromís d'uns vidriers amb el sant patró.

La Fira d'octubre, celebra el dret de fira que ens va atorgar Felip II. En ella es realitzen actes culturals i els carrers s’omplen de paradetes que ofereixen tot tipus de productes. Al finalitzar el recorregut s’hi troben les atraccions de fira.

També cal destacar les festes de la Magdalena, on el grup de danses el Revol, els castellers del Ball dels Locos i la colla de dolçaines i percussió La Morralla hi participen, reproduint les nostres tradicions. Al acabar la exhibició de dansa i castells, la gent que ho desitja sopa a la plaça de la Vila i després assisteixen al concert que tots els anys s’hi realitza.

[edita] Llocs d'interés

• IES l'Olleria
• Fotos de L'Olleria.

[edita] Enllaços externs

• L´Olleria Digital.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• rutadelvidre.com

editar	Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent | Aielo de Malferit | Aielo de Rugat | Albaida | Alfarrasí | Atzeneta d'Albaida | Bèlgida | Bellús | Beniatjar | Benicolet | Benigànim | Benissoda | Benissuera | Bocairent | Bufalí | Carrícola | Castelló de Rugat | Fontanars dels Alforins | Guadassèquies | Llutxent | Montaverner | Montixelvo | l'Olleria | Ontinyent | Otos | el Palomar | Pinet | la Pobla del Duc | Quatretonda | el Ràfol de Salem | Rugat | Salem | Sant Pere d'Albaida | Terrateig