Kartli

De Viquipèdia

Regne de Kartli

Capital	Tbilisi
Creació	1490 Independència
Dissolució	1805 Annexió a Rússia
Llengua oficial	georgià

Kartli (georgià ქართლი) fou un regne de Geòrgia, a la part central del país, que es va formar el 1490 resultat de la disgregació de la part Oriental (Kakhètia) i Occidental (Imerètia i Samtskhé)

El naixement jurídic del estat fou un informe del consell reial al rei Constantí II de Geòrgia aconsellant de reconèixer els regnes que s'havien format al Est i Oest. Així la part central del país, el Baix i Alt Kartli (Xida Kartli i Kvemo Kartli), nucli del antic regne de Geòrgia, va constituir un nou regne.

Els Safàvides de Persia assolaren diverses vegades zones de Geòrgia i ocuparen Tblisi el 1520, però el 1524 a la mort del shah Ismail I el rei David X la va reconquerir. Thamasp Shah va fer quatre expedicions a Geòrgia en temps de Luarsab. El 1555 es va signar un tractat de pau entre Pèrsia i l'imperi Otomà, que assignava Geòrgia Oriental a la zona persa. Els perses van provar de fer valer aquests drets i van enviar al beglarbeg de Karabagh amb un exercit el 1556. Luarsab va morir i el seu fill Simó va ser fet presoner mes tard. El Shah va donar el tron a David, germà de Simó, que es va convertir a l'Islam. El 1578 la pau entre els otomans i Persia es va trencar , i un exercit turc va entrar a Transcaucasia; els perses, que tenien una situació interna complicada, van decidir alliberar al rei Simó per combatre'ls. Guarnicions otomanes es van instal·lar a algunes ciutats del Kartli. Simó els va expulsar i finalment el sultà el va reconèixer com a rei, amb el Samtskhé inclòs, però a canvi havia de pagar un tribut anyal. Loré, Gori, Tblisi i d'altres ciutats tindrien guarnició turca. Però el 1598 Simó engega altre cop la guerra i ocupa Gori (1599) i amenaça Tblisi així que el sultà va enviar un exercit i el rei fou derrotat i pres.

El 1609 els turcs van atacar el país però van ser derrotats. El 1613 els perses van envair al país per deposar al rei acusat de deslleialtat i el 1614 o 1615 Luarsab II va ser fer presoner a traïció i el príncep musulmà Bagrat va pujar al tron com a Bagrat VII i després el 1619 el seu fill Simó II. El país estava en rebel·lió contra aquestos reis musulmans que no dominaven el territori i el 1625 el Shah Abbas envia a Geòrgia un exercit que fou derrotat i totes les guarnicions perses a Kartli i Kakhètia van ser expulsades i els georgians encara van arribar a Gandja, Karabagh (Siunia) i Akhaltsikhé). Abbas va reunir un nou exercit i el va enviar a Geòrgia. La batalla es va donar a Marabda i aquí van guanyar el perses i els georgians van iniciar una guerra de guerrilla. Simó va morir assassinat el 1630 i va ser proclamat Teimuraz de Kakhètia. Alguns membres de la família i alts càrrecs havien adoptat el islam com a religió i entre ells el nebot del rei Khosro Mirza, cap de la guàrdia (Kullar Aghassi). El 1632 Persia va tornar a envair el país. Amb el suport de Persia, Khroso es va proclamar rei de Kartli (i de Kakhètia nominalment) el 1633, sota el nom de Rustam, i va iniciar una època de reformes de l'administració cap el "modus" persa, i de pau. El rei portava el títol de valí de Gurdjistan que era el nom persa de la Geòrgia (el títol de valí era el d'un governador amb amplis poders, funcions i prebendes) i pagava un tribut anyal a Persia i enviava soldats a les campanyes. Uns funcionaris perses (el visir, el mustoofi i el munchi) el supervisaven y guarnicions perses estaven establertes a Tblisi, Gori y Surami. Va morir el 1658 i com que no tenia fills havia adoptat al fill de Teimuraz rei de Kakhètia (i de Kartli breument del 1629 al 1632) Vakhtang, que es va haver de convertir al islam.

El 1660 Vakhtang va passar a l'Imerètia on el rei Alexandre acabava de morir i després de derrotar a Viamik Dadiani, va col·locar al tron al seu propi fill Artxil de 14 anys. El mateix any la Kakhètia el va cridar per a ser rei i encara que no va ser coronat va tenir tot el poder. Nomes el Samtskhé, ocupat pels turcs, escapava al seu poder. El seu fill Irakli va ser proclamat rei de Kakhètia per ordre del shah el 1663. El any següent va morir Vakhtang (Shah Navaz I) quant ja havia estat cridat a la cort persa.

El seu fill Irakli fuig de Kakhètia i marxa cap a Imerètia i el tron de Kartli va passar a Giorgi XI, un altra fill de Vakhtang de religió musulmana que regna sota el nom de Shah Navaz II. Però havent conspirat per revoltar-se i apoderar-se de la Kakhètia fou deposat i nomenat al seu lloc Irakli (Nazar Ali Khan), que havia accedit a convertir-se al Islam i havia fet submissió. Però els nobles es van revoltar en favor de Giorgi XI i el 1703 el shah va decidir nomenar a Giorgi XI com a rei (però residint a Persia) i a Irakli com a cap del seu exercit (kularaghassi) per lluitar a Afganistan. El fill gran d'Irakli fou enviat com a rei de Kakhètia. Vakhtang, fill de Levan i nebot de Giorgi XI, fou nomenat governador (djanichine, literalment substitut) de Kartli i després en serà rei.

Vakhtang va accedir a fer-se musulmà i va ser nomenat rei el 1716 i va ser coronat el 1719 però el 1720 el nou rei ja va fer un acord amb Rússia per el qual ambdós estats envairien Persia. El 1722 els russos van iniciar la campanya conquerint el litoral de Daguestan fins a Daruband, però una epidèmia i la manca de subministraments els va obligar a retirar-se. El rei georgià estava a Gandja esperant als russos amb un exercit de quaranta mil homes però no va poder fer res. El shah va destituir-lo i va enviar com a nou rei a Constantí de Kakhètia que va ocupar Tblisi el 1723 amb l'ajuda de mercenaris lesguians. Vakhtang va fugir a Ratxa. Llavors Geòrgia va ser ocupada pels otomans. Dos ex reis es van succeir en el tron fins que el 1727 va quedar vacant. El 1735 es va restaurar l'autoritat de Persia, i el shah va haver de fer concessions. El rei Teimuraz II de Kakhètia va ser nomenat rei de Kartli el 1744 i el seu fill Irakli rei de Kakhètia.

El 1747 el Shah Nadir va ser assassinat i va pujar al tron el seu nebot Adil Shah, que era gendre de Teimuraz, doncs estava casat amb la seva filla. Però va ser deposat poc després i la guerra civil ja va ser continua. Els khanats del Caucas, inclòs els regnes de Kakhètia i Kartli, es van independitzar de fet. Mentrestant Teimuraz havia sortit cap a Persia i a Tblisi es va revoltar Abdullah Beg, fill de Iesse i nebot de Vakhtang VI, que va obtenir el suport de la guarnició persa de la ciutat, dels nòmades turcmanes de Bortxalo i Kazakh-Baidar i dels lesguians de Daguestan, conseguin força suport a la Kàrtlia del sud (Somkhith-Sabarathiano) on era el governador de la fortalesa de Samchvilde. Però Irakli va derrotar a les forces del rebel a la rodalia de Tblisi, i aniquila als seus aliats inclòs la guarnició persa de Tblisi. Els georgians s'estableixen a les fortaleses de Metèkhia y Thabori a Tblisi. Aquest any 1748 els georgians van reduir considerablement el tribut a Persia i nomes van enviar 100 guerrers. Irakli va acceptar la instal·lació d'una guarnició persa a Narikala, a Tblisi, però quant va tornar Teimuraz (març del 1749) la va foragitar. Aquest any el khan d'Erevan va demanar ajuda a Kartli contra els turcmanes nòmades que feien incursions al seu territori. Gracies a aquesta ajuda el khan va triomfar i es va convertir en protegit georgià. També va seguir el mateix camí el khan de Nakhichevan. El 1750 van atacar al khan Panah de Karabagh que amenaçava al de Gandja. La victòria georgiana va provocar que el khan de Gandja es poses sota protectorat de Kartli i el de Karabagh es va convertir en el seu aliat. Els georgians van annexionar Txamtxadilu i van avançar cap el Azerbaijan sotmeten als khans de Nukha , Shakki i Shirvan, i al blegarbeg de Tabriz. Les incursions dels lesguians eren continues: els lesguians tenien l'ajuda de les tribus lliures de Txar Belakan, i del sultanats de Kak-Elissen que havien establert al Est de Kakhètia. El 1750 un gran exercit lesguià va entrar a territori georgià però van ser derrotats i es va voler aprofitar per conquerir el país de Txar Belakan . Van enviar tropes els khans de Gandja, de Karabagh i d'altres , i també el de Shakki-Shirvan (on era khan Hadji Txalab) però aquest últim estava secretament aliat als lesguians i als sultans de Kak-Elissen, i al canviar de camp va provocar la derrota georgiana a Alazani. El 1751 Azad Khan, que dominava l'Azerbaidjan del sud va envair el khanat d'Erevan, el va assolar i va atacar la ciutat d'Erevan. Els georgians van acudir en ajuda sota el comandament d'Irakli. La batalla es va lliurar a Kikhbulak, prop d'Erevan el 28 de juliol de 1751, i Azad va ser derrotat i es va escapar cap al Azerbaijan. El 1752 el khan de Shakki i Shirvan, Hadji Txalab va reunir una coalició amb nòmades turcmanes, lesguians, khans musulmans (inclòs el vassalls de Kartli, Gandja i Erevan) i derrota a Irakli prop de Gandja el març del 1752; els guanyadors envaïren Kartli, però es va produir resistència al contractar el rei mercenaris txerkessos, i quant es retiraven van ser atacats i derrotats. Gandja i Erevan van tornar a l'obediència i poc després es va sotmetre el khan de Shamakhi. Però els lesguians van seguir atacant Kartli i Kakhètia fins el 1760, sobre tot per part del Kundzakhi d'Avaria. El 1760 Teimuraz va anar a Rússia per negociar una cooperació política, militar i econòmica. Sense aconseguir cap avanç a les negociacions.

Teimuraz va morir a Sant Petersburg el 1762 i el seu fill Irakli de Kakhètia va esdevenir rei d'ambdós estats i per assegurar-se l'aprovació de Persia va enviar al shah Karim a Azad Khan, que en les darreres lluites havia fet presoner i que era el rival de Karim per el tron persa. Karim va reconèixer la unificació i els drets del regne sobre els khanats d'Erevan i Gandja. Els thavadis (la petita noblesa) de Kartli no eren partidaris de la unificació i van conspirar contra el rei per col·locar al tron a Paata, fill bastard de Vakhtang VI. El complot fou descobert el 1766 i els involucrats van ser jutjats. Paata, David (fill d'Abdullah Beg i net de Iesse)i Elizbat Taktakichvili foren condemnats a mort i executats i d'altres empresonats per força temps.

El 1770, durant la guerra entre Rússia i l'imperi Otomà, un exercit rus va arribar a Geòrgia, sota el comandament de Tottleben. El rei planejava ocupar Akhaltsikhé al Samtskhé-Saatabago i va marxar amb els russos pel camí de Bordjomi. Però no van poder prendre Atskuri i el general rus va començar a dubtar i es va retirar. Irakli va continuar i va derrotar als turcs a Akhalkalaki i Khertvissi, i es va presentar a Aspindza. A la vora del Mtkvari el 20 d'abril de 1770 els georgians desferen als turcs . El rei no va poder aprofitar aquesta victòria al saber que Tottleben que havia tornat a Tblisi, conspirava amb els thavadis per fer submissió a Rússia. Irakli es va presentar a la capital i va expulsar a Tottleben que se'n va anar a Imerètia. El 1774 el rei va decidir crear un exercit regular cosa que va fer amb bastant d'encert el seu fill Levan, però aquest va morir sobtadament el 1781 i l'exèrcit va desaparèixer. Mes tard va decidir d'abolir els feus semi independents: els saeristhavos de Ksani i de Aragvi, i els khanats de Bortxalo i Baïdar. En aquests territoris establi una administració moderna i centralitzada. El 21 de desembre de 1782 el rei va demanar oficialment el protectorat a Rússia davant l'amenaça que suposava Fath Ali Khan sobirà de Shirvan y Daruband que volia dominar tot el Caucas Oriental. El 1783 Rússia, per mitja del general Pau Potemkín, va presentar un projecte de tractat que va ser signat el 24 de juliol de 1783 a la fortalesa de Georgievsk al nord del Caucas. Signaren per Kartli els prínceps Ioan Mukhran-Batoni i Garsevan Txavtxavadze i per part russa Potemkín. Signat pels dos caps d'estat el 24 de gener de 1784 va entrar en vigor el mateix dia.

A partir d'aquí els turcs van enviar bandes d'irregulars contra Kartli i Kakhètia, que tenien per base el Samtskhé-Saatabago. La petita guarnició russa i les forces georgianes no podien controlar-los. El 1785 el governador de Khunza, Omar Khan va envair Kartli i el rei va haver de pagar diners per la retirada i un tribut anyal.

El 1787 esclatà la guerra entre Rússia i Turquia i els russos van enviar un exercit a Kartli. El 1795 la nova dinastia Qadjar de Persia decideix restablir el seu domini sobre Transcaucasia oriental. Els khans del Caucas es posen del seu costat menys els d'Erevan i el de Txutxa que van seguir lleials a Geòrgia. Els perses van començar per aquestos dos, i els georgians van córrer a ajudar-los auxiliar i van demanar ajuda a Salomó II d'Imerétia. Alexandre, fill d'Irakli, venç als perses a Txutxa, però els russos no intervenen i el shah s'adona que pot actuar lliurement. Els gros del exercit entra a Geòrgia. Erevan es assetjada i Txutxa assaltada al temps que l'exèrcit persa marxa cap a Gandja i pren Sogalug on acampa. El 10 de setembre de 1795 Agha Muhammad Khan ataca a Tblisi però es rebutjat. El 11 de setembre torna a atacar per Krtsanissi, prop de Tblisi, i creuant el riu Mtkvari agafa els georgians per l'esquena. Finalment el rei va poder fugir cap a les muntanyes i els perses van quedar amos del camp. Tblisi va ser ocupat i milers d'habitants massacrats. Davant les noticies que venia un exercit rus i que el rei reunia a la seva gent, Agha Muhammad sen va tornar a Persia. El desembre de 1796 els russos arribaren a Geòrgia. A la primavera del següent any milers de soldats russos sota el comandament del General Zubov arribaren des Derbent en teoria per castigar als perses per l'atac de l'any anterior. El rei havia establert la seva cort a Telavi, a la Kakhètia, i hi restava. Aquest mateix 1796 sotmet el khanat de Gandja i va castigar a Djavad khan pel seu suport a Agha Muhammad. Mahmad Khan fou restablert com a khan d'Erevan. Mentrestant els russos ocuparen Derbent, Kuba, Baku, Shamakhia (Shamaka) y Mughan, però el nou tsar Pau I (pujat al tron el 6 de novembre a la mort de Caterina II) va retirar les tropes. El 6 de juny de 1797 Agha Muhammad moria assassinat a Karabagh. El 11 de gener de 1798 va morir Irakli a Telavi i el va succeir el seu fill Giorgi XII, que va tenir l'oposició de alguns germans i de la reina mare Daredjan. David, fill de Giorgi, fou reconegut hereu, i Rússia ho va confirmar, però els germans de Giorgi, revoltats, van crear inseguretat. El tsar decideix abolir el regne i signa un ukase (decret) en aquest sentit el 18 de desembre de 1800. El general en cap del Caucas, Knorring, rep instruccions secretes de no reconèixer els successors de Giorgi a la mort d'aquest.

El Novembre del 1800 Omar Khan de Khundza (Khundzakhi) envaeix Geòrgia. Alexandre, un dels fills del rei Irakli, l'ajudava, però van ser rebutjats per russos i georgians a la batalla de Kakabèthia. Poc després, el 28 de desembre del 1800, va morir Giorgi XII. El seu fill David demana ser proclamat rei però el cap dels russos, general Lazareff, nomes el va reconèixer com a governador provisional. El germà de Irakli, Iulon te molts partidaris i demana també ser proclamat rei. Junt amb els seus germans Vakhtang, Mirian i Parnaos, ajuntaren tropes a Mukhrani, i decideixen coronar a Iulon a Mtskhéta i posar a Rússia davant el fet consumat però Lazareff amb les seves forces els hi va barrar el pas . El 18 de gener de 1801 fou fet públic el decret d'anexió i abolició del regne de Kartli-Kakhètia que es va conèixer a Geòrgia el 16 de febrer del 1801. Iulon i els seus germans reuneixen l'exèrcit a Dariali i destrueixen ponts per impedir l'arribada de tropes russes. Assassinat el tsar Pau I el mes de març, el nou tsar Alexandre I sembla per un moment que podria canviar la situació i va encarregar un estudi al general Knorring, però aquest informa favorablement a l'annexió, i el Consell d'estat la va aprovar el 18 d'agost de 1801, i el tsar la va ratificar el 12 de setembre de 1801. El 1802 el general Knorring es nomenat primer governador. L'agost de 1803 es produí una manifestació nacionalista a Kelmentchuri (Kakhètia) contra la que es va enviar un destacament rus sota el comandament de Guliakoff, però els habitants de Khisikhi derrotaren a aquestos soldats. La rebel·lió es va generalitzar i Iulon va ser reconegut rei, però el govern rus va enviar milers de soldats i els rebels es van dispersar. Poc després era nomenat governador el georgià Pau Tsitsianov el qual va enviar als membres de la família real cap a Rússia. El 1804, al esclatar la guerra entre Rússia i Persia, els georgians es revoltaren. Quatre prínceps, Iulon, Parnaoz, Alexandre i Teymuraz entren al país. Al estiu les tribus dels Mtiuls i Mokhevés van prendre Stepantsminda, Larse, Ananuri, Txinvali i van tallar la ruta militar dividint en dos parts l'exèrcit rus. Els Pchaves i els Khevsures es van afegir a la revolta. Iulon i Parnaoz van ser cridats i es van traslladar a la Vall de l'Aragvi per dirigir la revolta; els thavadis o nobles els hi van fer costat. Iulon va ser capturat pels russos però Parnaoz va seguir la lluita i la va estendre a la Vall del Ksani. Els russos van haver de llevar el setge d'Erevan, defensat pels perses, i marxar contra el rebels sota el comandament de Nesvetaev. Derrotats els rebels, Parnaoz va voler fugir a Persia per va ser capturat a finals d'octubre. Però els revoltats van seguir la lluita en nom dels prínceps Alexandre, Teimuraz i Levan, que encara que no eren allí, representaven la dinastia. Així doncs els russos van seguir combatent i van ofegar la revolta. El 1805 els khans de Nukha, Shirvan y Karabagh es van sotmetre a Rússia que el 1806 va ocupar Bakú el khan de la qual va fer veure que es rendia però va assassinar per sorpresa a Tsitsinov, i els russos van recular un temps però el successor general Gudovicht va ocupar Bakú i quasi tota la Transcaucasia oriental.

Reis de Kartli:

• Constantí II 1490-1505 (abans rei de Geòrgia)
• David X 1505-1524
• Giorgi IX 1524-1535
• Luarsab I 1535-1558
• Simó I 1558-1569
• David XI (Daud Shah) 1569-1578
• Simó I (segona vegada) 1578-1600
• Giorgi X 1600-1605
• Luarsab II 1605-1614
• Bagrat VII 1614-1619
• Simó II 1619-1630
• Teimuraz I 1630-1633 ) (també fou rei de Kakhètia fins el 1648)
• Rustam Khosro Mirza 1633-1658
• Vakhtang V Shah Nawaz 1658-1676
• Giorgi XI Shah Nawaz 1676-1688
• Irakli I Nazar Ali Khan 1688-1703
• Giorgi XI Shah Nawaz (segona vegada) 1703-1709
• Levan 1709
• Kai Khusrau 1709-1711
• Vakhtang VI Husein Quli Khan 1711-1714
• Jesse Ali Quli Khan 1714-1716
• Bakar Shah Nawaz IV 1716-1719 d. 1724
• Vakhtang VI Husein Quli Khan (segona vegada) 1719-1723
• Bakar Shah Nawaz IV (segona vegada) 1723-1724
• Jesse Ali Quli Khan (segona vegada) 1724-1727
• Constantí III Mahmud Quli Khan 1727
• vacant 1727-1735
• Artxil Abdullah Beg 1735
• Alexander II Ali Mirza 1735-1736
• vacant 1736-1744
• Teimuraz II 1744-1762 (rei de Kakhètia 1732-1736 i 1738-1744)
• Irakli II 1762-1798 (rei de Kakhètia 1744-1798)
• Giorgi XII 1798-1800 (rei també de Kakhètia 1798-1800)
• David XII 1800-1801
• annexió a Rússia 1801

	Regions històriques de Geòrgia
Abkhàzia | Adjara | Gúria | Herèthia | Imerètia | Javakhètia | Kartli | Kakhètia | Khevsurètia | Letxkhúmia | Mingrèlia | Mtiuleti | Mtskhétha | Pshavi | Ratxa | Taoklardjètia | Tutxètia