ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Julian Schwinger - Viquipèdia

Julian Schwinger

De Viquipèdia

Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1965)

Julian Seymour Schwinger ( Nova York, EUA 1918 - Los Angeles 1994 ) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1965 juntament amb Richard Feynman i Sin-Itiro Tomonaga pel seu treball en electrodinàmica quàntica.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer a la ciutat de Nova York el 21 de febrer de 1918 i va estudiar al City College of New York. Inicià els seus estudis de física a la Universitat de Columbia, on es doctorà sota les ordres de Isidor Isaac Rabi el 1939. Posteriorment entrà a treballar a la Universitat de Califòrnia al costat de Robert Oppenheimer i després fou designat professor a la Universitat de Purdue.

Havent supervisat mes de setanta tesis doctorals Schwinger és conegut com un dels més prolífics assessors en física. Així quatre dels seus estudiants van guanyar posteriorment el Premi Nobel: Roy Glauber, Benjamin Roy Mottelson i Sheldon Glashow en física; i Walter Kohn en química.

El 1972 deixà Harvard per esdevenir professor de la Universitat de Califòrnia on va continuar amb els seus treballs fins la seva mort ocorreguda el 16 de juliol de 1994 a Los Angeles.

[edita] Recerca científica

Durant la Segona Guerra Mundial Schwinger va treballar al Laboratori de Radiació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts donant el suport teòric per al desenvolupament del radar. Va intentar aplicar el seu coneixement com a físic nuclear als problemes d'enginyeria de l'electromagnetisme, aplicant el seu coneixement de la radiació a la física quàntica.

Després de la guerra Schwinger va deixar Purdue per entrar a formar part de la Universitat de Harvard on va ensenyar des de 1945 fins el 1974. Durant aquest temps va desenvolupar el concepte de renormalització, que explicava l'efecte Lamb en el camp magnètic de l'electró. També va realitzar un acurat estudi de les partícules elementals, explicant com els neutrins poden aparèixer en múltiples varietats, associades amb els tipus de leptons, com l'electró i el muó.

El 1965 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, juntament amb el japonès Sin-Itiro Tomonaga i el nord-americà Richard Feynman, pels seus treballs fonamentals en electrodinàmica quàntica.

[edita] Schwinger i Feynman

Schwinger va ser comparat ocasionalment amb un altre important físic de la seva generació, Richard Feynman. Schwinger tenia una forma més matemàtica de treballar en física, especialment en el camp de la teoria quàntica de camps. En canvi Feynman va ser més intuïtiu, discrepant de Schwinger sobre els diagrames de Feynman.

[edita] Enllaços externs


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -