Josep Joffre
De Viquipèdia
Josep Joffre (Ribesaltes, (Rosselló) 12 de gener de 1852 – París, 3 de gener de 1931) fou un militar català de l'exèrcit francès, mariscal de França i especialment famós per les batalles de la I Guerra Mundial. La seva popularitat li valgué el sobrenom de papa Joffre.
Joffre va ingressar a l'École Polytechnique i poc després va participar en la defensa de París durant la Guerra francoprussiana de 1870. Posteriorment, fou destinat a les colònies com a enginyer militar. El 1911 retornà a França i fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès, després de la renúncia de Joseph Gallieni. Amb el canvi de mentalitat a l'estat major de l'exèrcit, que passà d'una idea estratègica defensiva o una de molt més ofensiva, Joffre adoptà els plans de Ferdinand Foch, l'ofensiva coneguda com a Pla XVII. Joffre fou nomenat comandant en cap malgrat no haver dirigit mai un gran exèrcit i la seva coneguda parsimònia.
Quan va esclatar la I Guerra Mundial, el pla francès es veié superat pel Pla Schlieffen alemany. Joffre intentà recuperar la situació mitjançant una retirada i un contraatac, que culminà en la Primera Batalla del Marne, entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, que aconseguí salvar París i fer retirar els alemanys a les línies de front que més o menys romandrien estàtiques durant la resta de la guerra. Després de les grans pèrdues ales batalles de Verdun i del Somme, Joffre fou substituït per Robert Nivelle el 13 de desembre de 1916. Joffre fou nomenat mariscal de França, la primera persona en rebre aquest títol durant la III República, però el seu paper fou més cerimonial que operatiu. Fou el cap de la missió militar francesa als Estats Units el 1917 i posteriorment, cap del Consell Suprem de Guerra el 1918.
Després de la guerra es retirà i fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa. El 1920 presidí la celebració dels Jocs Florals a Barcelona, on hi assistí acompanyat per Joan Amade.
