Joan Laporta i Estruch

De Viquipèdia

Joan Laporta i Estruch és advocat i president del Futbol Club Barcelona. Nascut a Barcelona, el 29 de juny de 1962, és el soci número 27.869 del club. Està casat amb Constanza i és pare de tres fills: Pol, Guillem i Joan.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona i del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Lluch també és Màster en Dret de Societats i Experts tributaris a l'Institut d'Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona i Diplomat en curs de Dret de societats mercantils per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Laporta és soci fundador i titular del bufet LAPORTA & ARBÓS, Advocats Associats, i professor col·laborador en Seminari de Dret immobiliari i Registral de la Facultat d'Arquitectes Tècnics de la Universitat de Barcelona (UB). També ha estat assessor personal del cònsol japonès a Barcelona.

[edita] F.C. Barcelona

Exportaveu i exlíder de la Plataforma Elefant Blau, que l'any 1998 va presentar un vot de censura al llavors president Josep Lluís Núñez i a la seva junta directiva, Joan Laporta es va convertir en president d'aquesta entitat després de guanyar les eleccions celebrades el 15 de juny de 2003 amb molta solvència i claredat. Es dóna la circumstància que, a les anteriors eleccions de l'any 2000, Joan Laporta va concórrer a la candidatura de Lluís Bassat, el seu principal rival a les urnes a la contesa electoral de 2003. En aquella ocasió, malgrat els bons resultats, van perdre davant Joan Gaspart i Solves.

Actualment és el President del Futbol Club Barcelona. Es va imposar en unes eleccions que seran recordades per la gran quantitat de candidats que van aspirar a ser presidents del Club, sis en total; Joan Laporta, Lluís Bassat, Jaume Llauradó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó, i per l'alt índex de participació dels socis barcelonistes: un 53,79%.

Laporta, un reconegut barcelonista que destaca per la seva joventut i pel seu catalanisme, va arribar a la presidència del Club després de la dimissió de l'anterior president, Joan Gaspart, a mitjans de febrer de 2003, i del president interí Enric Reyna, que també va dimitir del seu càrrec a principis de maig. Posteriorment, una Comissió Gestora presidida per Joan Trayter es faria càrrec del Club i convocaria unes eleccions que van convertir Joan Laporta en el president del canvi respecte els últims mandats barcelonistes.

Es va presentar a la reelecció als comicis convocats pel 3 de setembre de 2006, sent investit president el dia 22 d'agost del 2006, al no haver recollit cap altre pre-candidat les signatures de socis necessàries per poder concórrer a les eleccions.

[edita] Política

Joan Laporta també ha estat vinculat en el món de la política amb la creació del Partit per la Independència (PI), juntament amb Pilar Rahola i Àngel Colom entre altres. La vida d'aquest partit polític va ser molt curta.

El 21 d'octubre del 2005 va veure com un dels membres de la directiva del club, el seu cunyat Alejandro Echevarría, fill de l'empresari Joan Echevarria Puig, dimitia en fer-se pública la seva vinculació a la Fundación Francisco Franco^[1].