Interlingua
De Viquipèdia
La Interlingua és una llengua auxiliar internacional basada en els vocabularis comú a la majoria de llengües europees occidentals i en una gramàtica angloromànica simplificada. Va ser publicada el 1951 per la International Auxiliary Language Association, de manera que a voltes se l'anomena interlingua de la IALA per distingir-la d'altres usos de la paraula.
Malgrat que el Latino sine Flexione de Giuseppe Peano s'anomenava en un principi interlingua aquesta denominació va caure en desús després de la publicació de la interlingua de la IALA.
Interlingua pot també ser un sinònim de llengua auxiliar internacional. Vegeu també interlingüística.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
L'herència lingüística comuna d'Europa i Amèrica és grecollatina. El llatí que ha sobreviscut en les llengües modernes va ser recopilat en un llibre de l'institut científic IALA per lingüistes i filòlegs professionals, que hi treballaven entre 1924 i 1951.
El resultat s'anomena interlingua. La seva gramàtica està simplificada al màxim, i un europeu o americà instruït comprèn a primera vista un text tècnic o científic en interlingua i n'aprèn un ús actiu en un temps brevíssim.
La seva utilitat pràctica s'ha demostrat com a llengua de sumaris en publicacions científiques, sobre tot en el camp mèdic, i com a llengua d'ús en conferències internacionals.
Per als pobles de l'Àfrica i l'Àsia la interlingua serveix com a clau a les llengües occidentals, de les quals n'és de fet el denominador comú.
En l'ensenyament de llengües això representa un camí ràpid al vocabulari internacional i una excel·lent preparació per a l'estudi de llengües romàniques i en l'estudi avançat de l'anglès.
[edita] Vocabulari
La interlingua és una concreció del vocabulari grecollatí comú que estava incorporat durant mil·lennis en totes les llengües d'Europa i Amèrica - la llengua internacional latent de la ciència, tecnologia i religió. La intenció és que la interlingua sigui, essencialment, la "mitjana" de totes les llengües d'origen europeu.
El vocabulari de la interlingua està extret metòdicament segons la "regla de tres" i la "regla de dos", principalment de l'anglès i de les principals llengües romàniques, i secundàriament de l'alemany i el rus.
[edita] Regles de tres i de dos
Una paraula és acceptada en el vocabulari de la interlingua si (amb les variacions pertinents però el mateix significat) es troba en un mínim de tres de les quatre entitats lingüístiques següents:
o es troba en dues de les quatres prèvies entitats i en com a mínim una de les dues llengües següents:
La forma normalitzada d'una paraula ha de semblar el denominador comú de les paraules i elements en les llengües fonts.
[edita] Gramàtica
La gramàtica de la interlingua és la d'un angloromànic simplificat. Ha de ser la més senzilla possible que permeti l'ús del vocabulari en una llengua coherent. Això implica l'exclusió de les diverses particularitats i formes específiques de les llengües constituents: cap genere masculí ni femení, cap declinació, cap conjugació irregular de verb...
La formació de la gramàtica es determina en gran part pel vocabulari i l'estructura morfològica en les llengües mencionades previament. Com a principi fonamental, s'estableix que la gramàtica ha de ser el sistema més senzill possible per permetre l'ús del vocabulari en una llengua coherent. Això significa l'exclusió de les diverses particularitats i formes especifiques de les llengües constituents, per tant, cap genere masculí ni femení, cap declinació i cap conjugació irregular de verb.
[edita] Història
La gramàtica i el vocabulari de la interlingua van ser publicats per primer cop el 1951. Alexander Gode en va ser el principal promotor. Va publicar-ne un sumari de la gramàtica, un diccionari unidireccional (d'interlingua a anglès) i un llibre introductori amb el títol Interlingua a Prime Vista.
[edita] Exemples d'interlingua
Per a poder veure com n'és de fàcil a un catalanoparlant entendre la interlingua, un parell d'exemples.
Parenostre:
Nostre Patre, qui es in le celos,
que tu nomine sia sanctificate;
que tu regno veni;
que tu voluntate sia facite
super le terra como etiam in le celo.
Da nos hodie nostre pan quotidian,
e pardona a nos nostre debitas
como nos pardona a nostre debitores,
e non duce nos in tentation,
sed libera nos del mal.
Declaració dels drets humans:
Tote le esseres human nasce libere e equal in dignitate e in derectos. Illes son dotate de ration e de conscientia, e debe comportar se fraternalmente le unes con le alteres.
