Illes Carolines
De Viquipèdia
Les Illes Carolines (en anglès Caroline Islands) és un arxipèlag de la Micronèsia, a l'oest de l’oceà Pacífic. Tenen una extensió de 1.194 km² i 126.000 habitants. Està format per gairebé un miler de atols i illes, algunes d'origen volcànic, al nord de l'equador.
Les principals illes són Ponape, la més extensa i elevada, Truk, Kusaie, Yap i Palau. Les quatre primeres, les més orientals, han format els Estats Federats de Micronèsia, mentre que Palau, la més occidental, s'ha constituït en república.
Les illes gaudeixen de clima equatorial i existeixen explotacions de cocoters, mandioca i canya de sucre. També existeixen jaciments de bauxita i fosfats.
[edita] Història
Les illes Carolines van ser descobertes el 22 d'agost de 1526 per l'explorador espanyol Toribio Alonso de Salazar, albirant l’illa de San Bartolomé o Taongui. L’1 de gener de 1528 el descobridor Alonso de Saavedra va prendre possessió en nom del rei d’Espanya de les illes Uluti, sent visitat l'arxipèlag en 1542 (Illes Matelotes), 1543, 1545 i per Legazpi en 1565.
Amb el nom de Illes de les Germanes, Homes Pintats i Els Jardins eren conegudes encara que es va perdre les notícies d'elles fins que Francisco de Lezcano en 1686 va arribar a Yap i les va anomenar Carolines en honor del rei d'Espanya Carles II, fent extensible el nom a les Palau, Marshall i Gilbert.
En 1787 van cessar les relacions amb les Carolines, encara que després es van reprendre adquirint caràcter comercial i amb freqüents altercats amb anglesos i alemanys en el segle XIX. Un dels episodis més greus es va produir a l'agost de 1885, quan Alemanya va provocar un conflicte internacional a l'exigir drets de sobirania en les Illes Carolines, establint un lloc a l’illa de Yap. La mediació del Papa Lleó XIII va resoldre el conflicte, reconeixent la sobirania espanyola de les illes.
Després de la derrota d'Espanya en la guerra contra els Estats Units en la qual es va perdre l’illa de Guam, a les Marianes, el 12 de febrer de 1899 la resta de les Marianes, les Carolines i Palau van ser venudes a Alemanya per 25 milions de pessetes.
El Japó va ocupar les illes en 1914, rebent en 1920 un mandat de la Lliga de les Nacions sobre les illes. Durant la II Guerra Mundial, l'arxipèlag va ser conquistat per tropes nord-americanes. Al finalitzar la guerra, va quedar sota el control de Nacions Unides i, de 1947 a 1986, va ser administrat pels EUA, data en la qual els Estats Federats de Micronèsia es van proclamar independents. La República de Palau va decidir no unir-se a la federació Micronèsia i independitzar-se, el que va portar a terme en 1994.