Herba fetgera

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Falten enllaços interns: les paraules significatives han d'estar enllaçades als articles corresponents

Herba fetgera

Hepatica nobilis

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Ranunculales
Família:	Ranunculaceae
Gènere:	''Hepatica'' Mill.
Espècie:	Hepatica nobilis

[edita] Nomenclatura

L'Herba fetgera, Hepatica nobilis, viola de llop, viola de pastor, viola de galàpat o viola borda( en llatí medieval: herba Trinitas) és una planta perenne de la família de les Ranunculàcies.Al Principat està present a bona part del Pirineu, a la Cordillera Cantàbrica, a les montanyes de Catalunya que separen Aragó de València, a moltes de Castella i a 100 m d'altitud a la comarca de la Selva, en concret al Castell d'Ostalrich. Pel que fa a la distribucio mundial es troba al Centre i Nord d'Europa i Centre i Nord d'Àsia.

[edita] Ecologia

És una planta comuna que es troba a zones fresques, muntanyoses, humides i al sotabosc d'una gran varietat de boscos ombrívols.Floreix durant els mesos de Març i Abril a les muntanyes. Es recol•lecta la herba sense arrels i es deixa secar a la ombra.

[edita] Descripció morfològica

És una planta perenne d'uns 20cm d'alçada amb moltes arrels fibroses. El rizoma és curt. Les fulles de color verd fosc són radicals d'uns 3cm de longitud amb peciols llargs que broten directament de l'arrel amb pèls;formades per 3 lòbuls enters i arrodonits, coriàcies i cordades per la base. Les flors apareixen tant aviat com desapareix la neu a la primavera; són solitàries, simetría actinomorfa, de color blau (a vegades poden ser blanques o amb tons rosats), amb 5 sèpals i 5 pètals; creixen erectes amb peduncles vellosos i és una de les flors més belles i delicades de les nostres muntanyes. L'androceu està format per nombrosos estams i el pistil es composa de diversos fruits agrupats sense pic, cadascun dels quals conté una sola llavor El involucre està compost per 3 bràctees que li donen un aspecte de calze; aquest consta de 2 o 3 cimes de sèpals petaloides. El fruit és un aqueni ovat i agut.

[edita] Farmacologia

Part utilizada: Les fulles o la planta sencera (sense les arrels)

Composició química:

- Heteròsids flavònics: Derivats del quercetol i del kaempferol. Conté antocianidines, flavones, flovafens, polifenols, mucílags i tanins.

- En estat fresc aquesta planta conté anemonol que irrita la pell. Quan s'asseca l'anemonol es converteix en anemonina(d'acció tuberculostàtica, és a dir, inhibeix el creixement dels bacils de la tuberculosi) i amb els àcids anemònic e isoanemònic que no són nocius.Conté un glucòsid anomenat hepatrilobina i a l'arrel una saponina que falta a les fulles.

- A la planta dessecada falten totes les substàncies tòxiques pròpies de les Ranunculàcies en estat fresc.

Usos medicinals i accions farmacològiques/propietats: Aquesta planta conté un efecte demulcent, mucilaginós, vulnerari i anstringent suau i es recomana en infusió per a casos de febra, afeccions hepàtiques lleus, tos, etc. No produeix efectes tòxics o secundaris per la qual cosa es pot prendre tranquil•lament. S’utilitza també com espasmolític i colagog. Per via externa s’ha utilitzat en forma de decocció per a tractar els ulls inflamats per conjuntivitis.

Toxicitat: La planta no s’ha d’utilitzar en fresc. Solament s’han d’utilitzar les quantitats indicades, pel contrari, pot donar mal d’estómac.

[edita] Observacions

La medicina acadèmica no utilitza aquesta espècies encara que posseeix certa eficàcia. També en homeopatia és estrany el seu ús: en èxtasis hepàtica i bronquitis crònica.Abans aquesta planta es feia servir, en medicina popular, per tractar transtorns hepàtics i biliars.