Helichrysum italicum

De Viquipèdia

Helichrysum italicum
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Asterales Família: Asteraceae Gènere: Helichrysum Espècie: H. italicum
Nom binomial
Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil.

L'helichrysum italicum, sempreviva olorosa, guirnalda o ramell de sant Ponç és un arbust de la família de les asteràcies (compostes) distribuïda per Europa i Àfrica, sobretot en zones seques i pedregoses, a les vores de camins i carreteres. És una planta típica de zones àrides de muntanya i mar. Per alguns autors aquest nom genèric (Helichrysum) deriva de les paraules gregues: helios, que significa sol i chrysos, que significa or, degut al color de les seves flors. Per altres, deriva de helix, helichos, que significa espiral, sinuós, pels talls torts i chrysos pel color de les flors.

Taula de continguts 1 Descripció morfològica 2 Ecologia 3 Farmacologia 3.1 Composició química 3.2 Usos medicinals 3.3 Accions farmacològiques 3.4 Toxicitat 3.5 Observacions 3.6 Galeria de fotos 4 Bibliografia i enllaços externs

[edita] Descripció morfològica

És un arbust que pertany a les angiosperemes (plantes amb llavor). Les flors estan altament especialitzades en la reproducció sexual i han coevolucionat juntament amb els vectors polinitzadors assegurant de manera molt eficaç l’èxit de la reproducció. És una planta de la família de les compostes la qual està formada de plantes verdes amb diferents caràcters pel que fa a la tija i les fulles. Tenen aproximadament 12 estams i les flors, sèssils, no estan agrupades en glomèruls o bé fent glomèruls o capítols envoltats d’un involucre de bràctees. Totes tenen l’ovari ínfer i les fulles no verticil·lades. Les anteres poden estar soldades fent un tub al voltant de l’estil o bé poden ser lliures i en aquest cas es tracta de flors unisexuals. El gènere helichrysum es caracteritza per plantes sense capítols femenins closos, amb aspecte de fruit ovoide, eriçat i amb 2 becs apicals. Helichrysum italicum és un camèfit d’altura inferior a 50 cm i rel axonomorfa. La tija és erecta, té una ramificació simpòdica i segons la seva consistència podem dir que és una tija llenyosa, pel que fa al desenvolupament són tiges epigees (aèrees). Les fulles lineals normalment mesuren menys de 4 mm d’amplada, generalment les trobem distribuïdes al llarg de tota la tija. Són fulles sèssils, és a dir, sense pecíol. Les flors són hermafrodites, tenen tant òrgans femenins com masculins. L’ovari és ínfer. És una planta amb bràctees involucrals aplicades i imbricades regularment, les externes 3-5 vegades més curtes que les internes i més o menys coriàcies; involucre inicialment cilíndrico-ovoide, de 2-4mm d’amplada i finalment ovoide. Pel que fa a la inflorescència aquesta és racemosa, terminal densa, amb capítols grocs i nombrosos, la floració es produeix de mitjans de primavera a principis d’estiu. És una planta de cicle vital perenne, tant les seves part aèries com les subterrànies viuen durant tres o més anys. És una mata llenyosa, flairosa (desprèn una forta olor), i més o menys sericeo-pilosa.

[edita] Ecologia

Mundialment la trobem distribuïda per Europa, Àfrica i Àsia:

• Europa

sud-est: Grècia (inclosa Creta), Itàlia (incloses Sicília i Sardenya) i l'antiga Iugoslàvia.

sud-oest: França (inclosa Croàcia), Portugal i Espanya (incloses les illes Balears).

• Àfrica

nord: Algèria i Marroc.

• Àsia

oest: Xipre

Té diferents subespècies les quals creixen a diversos llocs de Catalunya (Anoia, Alt Penedès, Baix Ebre, Bages, Conca de Barberà, Alt Empordà...), també la trobem en zones del País Valencià i les Illes Balears. És una planta típica de zones àrides de muntanya i mar. El seu hàbitat idoni són els terrenys secs i pedregosos, i és habitual trobar-la a les vores de camins i carreteres.

[edita] Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

La part utilitzada són els capítols florals. S’utilitzen els principis actius de la planta, els quals són: oli essencial amb nerol, alfa i beta-pineno, eugenol, linalol, lactones sesquiterpèniques, àcids cafèic i ursòlic, beta-sitosterol, flavonoides.

[edita] Composició química

• flavonoides

- flavones (apigenol, luteolol)

- flavonols (kaempferol, quercetol)

- flavanones (naringenol, helicrisina, salipurpòsid)

- xalcones (isohelicrisina, isosalipurpòsid)

Nota: la majoria d’aquests flavonoides són incolors excepte l’isosalipurpòsid, que és el pigment principal dins de les chalcones.

• Derivats fenòlics

- derivats cetònics d’un nucli pirà com l’arenol

• Àcids orgànics

- àcid cafeic

- àcid ursòlic

• olis essencials

- nerol...........casi 50%

- d-alfa-pineno

- eugenol

- sesquiterpens azulògens

- linalol

[edita] Usos medicinals

S’utilitza en el tractament de les afeccions de la pell (al•lèrgies, dermatosis) en forma de pomades. Com tots els helicrisos també és beneficiós pel sistema digestiu, urinari i respiratori.

[edita] Accions farmacològiques

Actua com a: coletèric, colagog, espasmolític, diürètic, depuratiu, antireumàtic i antigotós, antial•lèrgic, expectorant, antimicrobià, cicatritzant (via externa), protector dels teixits i antineuràlgic.

[edita] Toxicitat

Cal tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extracte fluid, de la tintura i del xarop. Pot provocar una obstrucció de les vies biliars, per tant no s’han de prescriure formes de dosificació orals amb contingut alcohòlic a nens menors de dos anys ni a persones en procés de desintoxicació etílica.

[edita] Observacions

Les dosis adequades per la seva administració són les següents:

• Ús intern:
  • infusió: d’una a dues cullerades de postre per tassa. Tres o quatre tasses al dia.
  • Extracte fluid (1:1): 30 gotes, d’una a tres vegades al dia.
  • Tintura (1:5): 50 gotes d’una a tres vegades al dia.
  • Xarop (10% d’extracte fluid): mitja cullerada sopera, tres o quatre vegades al dia.
• Ús extern:
  • infusió: una cullerada sopera en 100 ml d’aigua. Aplicar dos o tres vegades al dia en forma de rentats o compreses.
  • Crema (extracte fluid o glicòlic): dos o tres aplicacions al dia.

[edita] Galeria de fotos

[edita] Bibliografia i enllaços externs

• Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005

• Barceló MC, Benedí C (coord.), Blanché C, Hernández H, Gómez A, Martín J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Suárez M, Vallès J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia . Col.lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.

• Masclans F (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als països catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.

• http://www.zonaverde.net/helichrysumitalicum.htm

• http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?316298

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].