Helen

De Viquipèdia

Segons la mitologia grega, Helen (en grec Έλενος Hèlenos) fou un príncep i endeví troià durant la Guerra de Troia que posteriorment esdevingué rei de l'Epir.

[edita] Príncep de Troia

Helen (també anomenat Escamandre) pertanyia a l'extensa família reial troiana de Príam i Hècuba. De petit es va quedar adormit, juntament amb la seva germana bessona Cassandra, al temple d'Apol·lo. El déu va fer que les serps sagrades de l'altar llepessin les orelles a la noia, d'aquesta manera va rebre el do de la profecia. Posteriorment Cassandra va ensenyar-li-ho a Helen.

Quan el seu germà Paris va presentar-se a Troia amb la bella Helena, Helen va vaticinar la destrucció de la ciutat si no es retornava Helena al seu espòs Menelau. Tot i això, quan va esclatar la guerra de Troia lluità aferrissadament per salvar la seva ciutat. En morir el seu germà Hèctor a mans d'Aquil·les, Helen fou nomenat comandant dels troians en el seu lloc.

Poc després, el seu germà Paris també fou assassinat i el rei Príam va decidir casar la bella Helena amb un germà de Paris. Deífob i Helen van lluitar per la mà de l'espartana i finalment fou Deífob qui s'hi maridà. Enutjat, Helen va sortir de la ciutat per anar al Mont Ida a meditar on fou capturat per Odisseu.

Conegut pel seu do profètic, els grecs van aconseguir treure-li les claus per ocupar Troia; que aconseguissin les fletxes emmetzinades d'Hèracles, robessin el Pal·ladi i el fill d'Aquil·les entrés en batalla.

[edita] Helen a l'Epir

Després de l'estratagema del Cavall de Troia i la conseqüent destrucció de la ciutat, Helen entrà a servir com a conseller a la casa de Neoptòlem, fill d'Aquil·les, i van emigrar cap a la regió de l'Epir juntament amb Andròmaca, cunyada d'Helen, qui fou entregada com a esclava a Neoptòlem.

Allà, Neoptòlem va tenir tres fills amb Andròmaca i Helen fou autoritzat a fundar la seva pròpia ciutat. Va buscar el lloc adient i va colonitzar la nova població de Brutot. Abans de morir, Neoptòlem el va nomenar successor seu i li va concedir Andròmaca en matrimoni. Helen, a més, va fer-se càrrec dels fills de l'heroi com a propis.

El nou rei Helen i la bella Andròmaca van rebre la visita del príncep troià Enees i els seus homes, que buscaven una nova pàtria per fundar la Nova Troia, Roma. També van tenir un fill:

• Cestrinos

En els darrers moments de la seva vida, Helen va decidir nomenar hereu seu al tron del Regne de l'Epir el fill gran de Neoptòlem i Andròmaca, d'aquesta manera va deixar el seu propi fill sense corona i la va donar a Arimbes Molòs.

[edita] Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 106.