Greg LeMond

De Viquipèdia

Medaller
Greg Lemond
Ciclisme
Campionat del Món
Plata	Goodwood 1982	prova en ruta
Or	Altenrhein 1983	prova en ruta
Plata	Giavera 1985	prova en ruta
Or	Chambéry 1989	prova en ruta

Gregory James "Greg" LeMond (nascut el 26 de juny de 1961 a Lakewood, Califòrnia) és actualment preparador de ciclistes professionals. El 1986 es va convertir en el primer ciclista no europeu a guanyar el Tour de França, victòria que repetiria en els anys 1989 i 1990, convertint-se així en un dels pocs ciclistes que ha guanyat el Tour en tres o més ocasions.

[edita] Carrera professional

LeMond va començar la seva carrera professional el 1981. Amb l'ajuda de Cyrille Guimard, es va unir al pilotó europeu en un moment en el qual pocs corredors americans podien fer-ho. La seva arribada no va ser una casualitat, doncs ja havia destacat en els mundials junior del 1979. Va demostrar ser un excel·lent ciclista en carreres d'un dia aconseguint la plata en el Mundial de Fons en Carretera de 1982 i l'or en el Campionat d'EUA el 1983. Aviat començaria a destacar també en les grans voltes.

LeMond va córrer el seu primer Tour de França el 1984 i va acabar tercer. El 1985 va ser obligat pels directors tècnics del seu equip, La Vie Claire, a ajudar al seu cap de files Bernard Hinault en lloc de lluitar per la victòria final, la qual semblava estar al seu abast. LeMond va acabar segon, tan sols 1:42 per darrere de Hinault, qui va ser aclamat per aconseguir la seva cinquena victòria en la ronda gal·la. Més tard, LeMond declararia en una entrevista que el director esportiu i el seu entrenador, Paul Koechli, li havien mentit durant una etapa crucial, dient-li que Hinault marxava prop d'ell quan, en realitat, perdia tres minuts pel que fa al nord-americà.

Un any després, el 1986, Hinault i LeMond van ser colíders de l'equip La Vie Claire. En l'etapa número 12, Hinault avantatjava al nord-americà en cinc minuts, però va defallir en l'etapa muntanyenca de l'endemà i LeMond es va posar ràpidament al capdavant. Encara que ambdós corredors van coronar l'Alpe d'Huez junts en una mostra d'unitat, estava clar que Hinault havia competit agressivament contra el seu company d'equip, però al final LeMond es va enfundar el maiot groc aquell any. LeMond es va sentir traït per Hinault, qui havia promès públicament ajudar-lo aquell any en gratitud pel sacrifici del nord-americà l'any anterior.

El 20 d'abril de 1987, LeMond va ser disparat accidentalment en el pit pel seu cunyat mentre caçaven a Califòrnia. Aquest anava a ser el començament d'un període de mala sort per a aquest gran ciclista, doncs la seva dona es va posar de part el mateix dia que aquest accident va ocórrer i el seu cunyat es volia suïcidar. Lemond es perdria no només el Tour d'aquell any, sinó també el del següent per més complicacions que van incloure una apendicitis i una tendinitis en les cames.

Molta gent considera la victòria de LeMond el 1989 no només la seva major victòria, sinó probablement la major victòria en el Tour de França de tots els temps. En el Tour de França de 1989, amb restes de munició encara en el seu cos, al voltant de 40 perdigons, LeMond esperava concloure entre els vint primers. No obstant això, arribant a l'última etapa, una contrarellotge individual amb final a París, LeMond estava en segon lloc a tan sols 50 segons del formidable Laurent Fignon, vencedor del Tour de França el 1983 i 1984. LeMond va sorprendre a tot el món a l'aparèixer amb una bicicleta aerodinàmica especialment dissenyada per a la lluita contra el crono, tota una raresa en aquella època, i amb la qual va aconseguir arrencar-li 58 segons al ciclista francès i fer-se així amb el maiot groc amb un marge de tan sols vuit segons, la diferència més petita en tota la història del Tour. Mentre LeMond celebrava la seva victòria en els Camps Elísis, Fignon es va asseure i va començar a plorar. Encara que no ho digués fins a passats uns dies, Fignon havia estat sofrint dolors durant diversos dies i tot just va poder ser capaç de finalitzar l'etapa del dia anterior. La reaparició de LeMond es va veure encara més encastellada amb la seva segona victòria en el Campionat del Món de fons en carretera algunes setmanes després. LeMond va ser nomenat Esportista de l'any per la revista Sports Illustrated el 1989; el primer ciclista a rebre aquest honor.

LeMond va guanyar el seu tercer Tour el 1990. Aquell any es va convertir en un dels pocs ciclistes a guanyar el Tour sense guanyar cap etapa.

En una entrevista de 1997, LeMond es va sincerar i va lamentar les oportunitats perdudes, ja que havia "regalat" el Tour de 1985 i havia perdut les oportunitats de 1987 i 1988 a l'haver-se vist accidentat. "Per descomptat, no pots reescriure la història de la carrera", va dir, "però estic segur que hauria guanyat cinc Tours".

[edita] Palmarès

Precedit per: Giuseppe Saronni	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 1983 ( Altenrhein)	Succeït per: Claude Criquelion
Precedit per: Maurizio Fondriest	Guanyador del Campionat del Món de ciclisme 1989 ( Chambéry)	Succeït per: Rudy Dhaenens

Precedit per: Bernard Hinault	Guanyador del Tour de França 1986	Succeït per: Stephen Roche
Precedit per: Pedro Delgado	Guanyador del Tour de França 1989-1990	Succeït per: Miguel Indurain

[edita] Equips de la seva carrera

• Renault - Elf (1981-1984)
• La Vie Claire (1985-1986)
• Toshiba (1987)
• PDM - Concorde (1988)
• AD Renting - Coors Light (1989)
• Z (1990-1992)
• Gan (1993-1994)

[edita] Enllaços externs

• Lloc web oficial

Guanyadors del Tour de França

1903 Maurice Garin • 1904 Henri Cornet • 1905 Louis Trousselier • 1906 René Pottier • 1907-1908 Lucien Petit-Breton • 1909 François Faber • 1910 Octave Lapize • 1911 Gustave Garrigou • 1912 Odile Defraye • 1913-1914 Philippe Thys • 1915-1918 Primera Guerra Mundial • 1919 Firmin Lambot • 1920 Philippe Thys • 1921 Léon Scieur • 1922 Firmin Lambot • 1923 Henri Pélissier • 1924-1925 Ottavio Bottecchia • 1926 Lucien Buysse • 1927-1928 Nicolas Frantz • 1929 Maurice De Waele • 1930 André Leducq • 1931 Antonin Magne • 1932 André Leducq • 1933 Georges Speicher • 1934 Antonin Magne • 1935 Romain Maes • 1936 Sylvère Maes • 1937 Roger Lapébie • 1938 Gino Bartali • 1939 Sylvère Maes • 1940-1946 Segona Guerra Mundial • 1947 Jean Robic • 1948 Gino Bartali • 1949 Fausto Coppi • 1950 Ferdinand Kübler • 1951 Hugo Koblet • 1952 Fausto Coppi • 1953-1955 Louison Bobet • 1956 Roger Walkowiak • 1957 Jacques Anquetil • 1958 Charly Gaul • 1959 Federico Martín Bahamontes • 1960 Gastone Nencini • 1961-1964 Jacques Anquetil • 1965 Felice Gimondi • 1966 Lucien Aimar • 1967 Roger Pingeon • 1968 Jan Janssen • 1969-1972 Eddy Merckx • 1973 Luís Ocaña • 1974 Eddy Merckx • 1975 Bernard Thévenet • 1976 Lucien Van Impe • 1977 Bernard Thévenet • 1978-1979 Bernard Hinault • 1980 Joop Zoetemelk • 1981-1982 Bernard Hinault • 1983-1984 Laurent Fignon • 1985 Bernard Hinault • 1986 Greg LeMond • 1987 Stephen Roche • 1988 Pedro Delgado • 1989-1990 Greg LeMond • 1991-1995 Miguel Indurain • 1996 Bjarne Riis • 1997 Jan Ullrich • 1998 Marco Pantani • 1999-2005 Lance Armstrong • 2006 Óscar Pereiro • 2007 Alberto Contador •

Campions del Món de ciclisme en ruta

1927 Binda• 1928 Ronsse• 1929 Ronsse• 1930 Binda• 1931 Guerra• 1932 Binda• 1933 Speicher• 1934 Kaers• 1935 Aerts• 1936 Magne• 1937 Meulenberg• 1938 Kint• 1946 Knecht• 1947 Middelkamp• 1948 Schotte• 1949 Van Steenbergen• 1950 Schotte• 1951 Kubler• 1952 Müller• 1953 Coppi• 1954 Bobet• 1955 Ockers• 1956 Van Steenbergen• 1957 Van Steenbergen• 1958 Baldini• 1959 Darrigade• 1960 Van Looy• 1961 Van Looy• 1962 Stablinski• 1963 Beheyt • 1964 Janssen• 1965 Simpson • 1966 Altig• 1967 Merckx• 1968 Adorni • 1969 Ottenbros• 1970 Monséré• 1971 Merckx• 1972 Basso • 1973 Gimondi• 1974 Merckx• 1975 Kuiper • 1976 Maertens • 1977 Moser • 1978 Knetemann • 1979 Raas• 1980 Hinault • 1981 Maertens • 1982 Saronni • 1983 LeMond• 1984 Criquielion • 1985 Zoetemelk • 1986 Argentin • 1987 Roche • 1988 Fondriest • 1989 LeMond• 1990 Dhaenens • 1991 Bugno• 1992 Bugno• 1993 Armstrong• 1994 Leblanc • 1995 Olano • 1996 Museeuw • 1997 Brochard • 1998 Camenzind • 1999 Freire • 2000 Vainšteins • 2001 Freire • 2002 Cipollini • 2003 Astarloa • 2004 Freire • 2005 Boonen• 2006 Bettini • 2007 Bettini