GRAPO
De Viquipèdia
Els Grups Revolucionaris Antifeixistes Primer d'Octubre (GRAPO) és una organització armada que actua a Espanya.
El seu discurs es situa a l'extrema esquerra, per bé que hi ha persones que discuteixen aquesta definició i creuen que en realitat la seva actuació es troba dirigida per l'extrema dreta, que hauria infiltrat el grup per tal de fer fracassar la transició espanyola[cal citació].
Té els seus orígens al 1968, amb el naixement a l'exili de París de la Organización de Marxistas-Leninistas de España (OMLE), un partit maoista escindit del PCE, acusant de revisionistes tant als comunistess espanyols (PCE) com a la Unió Soviètica. L'OMLE s'autodissoldria durant el seu primer congres, el 1975 sorgint-ne el Partit Comunista d'Espanya (reconstituit) (PCE(r)) i el seu braç armat, els GRAPO.
Des de la seva fundació a finals dels anys setanta han perpetrat diversos atemptats, que han provocat una vuitantena de víctimes mortals. Se'ls atribueixen 87 assassinats, sobretot de forces de seguretat. Els últims anys han renunciat a atacar "objectius" humans, optant per objectius estratègics, econòmics o simbòlic.
Tot i el seu escàs suport popular i els nombrosos cops policials que han rebut, amb la detenció dels seus màxims dirigents, s'han mantingut actius des de finals de la dècada dels setanta del segle XX fins a l'actualitat.
Taula de continguts |
[edita] Història
El primer atemptat el van cometre l'1 d'octubre del 1975 contra quatre guàrdies civils a Madrid. Un any després van segrestar el president del Consell d'Estat Antonio María de Oriol y Urquijo. Al 1977 també varen segrestar el president del Consell Suprem de Justícia Militar Emilio Villaescusa Quilis. El 8 de gener de 1979 varen assassinar el president de la Sala VI del Tribunal Suprem Miguel Cruz Cuenca i executaren un atemptat contra una cafeteria madrilenya que va produir vuit morts.
El 1982 ofereixen un alto el foc i, després de les negociacions amb el Ministeri de l'Interior al 1983, el GRAPO perd encara més suport ja que part dels membres van abandonar les armes. Al 1987 es reorganitzen amb un nou comando itinerant.
El 1995 segresten a l'empresari Publio Cordón del que no se'n va saber res més, tot i que els terroristes van afirmar haver-lo alliberat l'agost de 1995 a canvi d'un rescat de 400 milions de pessetes.
Des de finals de 1995 José Antonio Ramón Teijelo és el màxim responsable dels escamots de l'organització fins al juny de 1998. El 1996 surt a la llum que el govern de José María Aznar estava negociant amb la banda el seu abandonament de les armes, però aquestes negociacions no van donar fruit, i al 1999 assalten una sucursal bancària a Valladolid i col·loquen una bomba a la seu del PSOE a Madrid. Al 2000, en un intent d'atracament a un furgó blindat, maten dos vigilants jurats i a un altre el deixen ferit de gravetat. Aquest mateix any és desmantellada la cúpula de l'organització amb la detenció a París de 7 dirigents i la banda assassina un policia d'un tir al clatell. A més col·loquen diverses bombes contra empreses i edificis públics.
Al 2002 són detinguts 14 activistes (8 a França i 6 a Espanya) quedant pràcticament desmantellada. No obstant això, el 2003 tornen a reaparèixer amb l'atracament a una sucursal bancària a Alcorcón i són arrestats altres 18 membres de l'organització. Aquest mateix any el jutge Baltasar Garzón va suspendre les activitats del PCE(r) per considerar-lo el braç polític del GRAPO.
El 6 de febrer de 2006, el GRAPO va reaparèixer assassinant Ana Isabel Herrero i ferint al seu marit, l'empresari Francisco Colell en un tiroteig a Saragossa. El 26 de febrer es va detenir Israel Torralba com a presumpte autor de l'atemptat. El 9 de juny de 2006 es van detenir tres membres del GRAPO en un pis de Reus, un dels quals era Juan García Martín, considerat el màxim dirigent de la banda.[1], i com a conseqüència, el 6 de juny de 2007 es deté el darrer escamot operatiu del grup, composat per Jorge García Vidal i Israel Clemente i quatre col·laboradors.
[edita] Militants històrics
- Manuel Pérez Martínez, alies camarada Arenas: líder històric de la banda i secretari general del PCE-r des de 1975. Va ser empresonat al 1977 i posat en llibertat al 1984. Va ser detingut a París en el 2000 amb la resta de la cúpula d'aquell moment.
- Fernando Silva Sande: màxim responsable de la banda terrorista en el terreny militar. Pertany al GRAPO des de 1975. Ha estat detingut i ha complert condemna diverses vegades. Al 1992 es va escapolir de la presó de Granada. Detingut a París al novembre del 2000.
- Francisco Brotons Beneito: dirigent en els anys més sagnants de la banda. Va ser detingut a Benidorm al 1977 però es va escapolir dos anys després. Passaria 25 anys a la presó després de la seva detenció al 1980. Va ser un dels interlocutors en les negociacions de 1996.
- Fernando Hierro Chomón: autor de nombrosos atemptats va ser detingut a l'agost de 1977 però es va escapolir de la presó un any després. De nou detingut en 1980 va passar 20 anys a la presó. Va participar a les negociacions amb el govern en 1996. Va ser detingut a París en 2002 sent membre de la cúpula de l'organització.
- Pío Moa: soci fundador de la banda, va prendre part en els assassinats de l'1 d'octubre, que van donar nom a la banda. Els testimonis afirmen que va assassinar un policia desarmat i tombat d'un cop de martell al cap, encara que ell afirma que només li va pegar per a llevar-li l'arma. Després d'un brusc canvi d'ideologia, que va girar cap a la dreta, actualment és historiador especialitzat en la Guerra Civil Espanyola, en els llibres de la qual afirma que la guerra va començar al 1934 a causa del PSOE i ERC.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- Pàgina del Partido Comunista de España (reconstituido)
- (castellà) Los GRAPO, terroristas germinados en los años 60 [2]
