Gnosticisme
De Viquipèdia
El Gnosticisme (del grec antic Γνωστικισμóς: gnostikismós; de Γνωσις: gnosis, «coneixement») es un conjunt de corrents sincrètiques filosòficoreligioses que imità el cristianisme en els tres primers segles de la nostra era, convertint-se finalment en un pensament declarat herètic després d'una etapa de cert prestigi entre els inteŀlectuals cristians. Es pot parlar d'un gnosticisme pagà i d'un gnosticisme cristià, encara que el més significatiu pensament gnòstic s'assolís com una branca heterodoxa del cristianisme primitiu.
[edita] Síntesi
És una doctrina elitista, on els iniciats no se salven per la fe en el perdó gracies al sacrifici de Jesucrist, sinó per mitjà de la gnosi, o coneixement introspectiu del diví, que és un coneixement superior a la fe. Amb la fe no n'hi ha prou, l'home és autònom per salvar-se a sí mateix. El gnosticisme és una mística secreta de la salvació, on es fonen creences orientalistes i idees de la filosofia grega, principalment platòniques. És una creença dualista: el bé front el mal, l'esperit front la matèria, l'ànima front al cos.
[edita] Història
L'any 1945 fou descoberta una biblioteca de manuscrits gnòstics a Nag Hammadi (Egipte), que ha permès un millor coneixement de les seves doctrines, anteriorment tan sols conegudes a través de cites, refutacions i apologies realitzades pels pares de l'Església.
Es diu que el gnosticisme fou fundat per Simó Mag, nom que apareix en el Nou Testament. El personatge més important fou Valentí d'Alexandria, que portà a Roma una doctrina gnòstica intel·lectual. A Roma tingué un paper actiu en la vida pública de l'església i el seu prestigi fou tal que se'l tingué en consideració com a possible bisbe de Roma.
Altres gnòstics de renom foren:
- Pau de Samosata, autor d'una cèlebre heretgia sobre la naturalesa de Jesucrist.
- Carpócrates que va concebre l'idea de la llibertat moral dels perfectes, en la pràctica, la manca total de regles morals.
Finalment, l'ampli rang moral del gnosticisme fou vist amb recel i el bisbe Ireneu de Lió el declarà una heretgia en el 180 dC., parer que comparteix l'església Catòlica.