ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Gerhard Frey - Viquipèdia

Gerhard Frey

De Viquipèdia

Gerhard Frey (1944 - ) és un matemàtic alemany conegut per la seva recerca en teoria de nombres. Esdevingué famós quan l'any 1986 conjecturà que un contraexemple

ap + bp = cp

del darrer teorema de Fermat proporcionaria una corba el·líptica (Corba de Frey)

y^2 = x \cdot (x - a^p) \cdot (x + b^p)

no modular. Aquest fet contradiria una part del Teorema de Taniyama-Shimura que no fou demostrada fins el 1995 per Andrew Wiles i Richard Taylor. La conjectura efectuada per Gerhard Frey fou demostrada per Kenneth Ribet l'any 1990.

[edita] Biografia

Gerhard Frey estudià matemàtiques i física a la Universitat de Tubingen, on es llicencià el 1967. Continuà els estudis de postgrau a Heidelberg on rebé el grau de doctor el 1970 i la seva "habilitació" el 1973. Treballà com a professor assistent a la Universitat de Heidelberg del 1969 al 1973, any en el qual esdevingué professor a la Universitat d'Erlangen. Del 1975 al 1990 fou professor de la Universitat de Saarbrucken i posteriorment obtingué una plaça de director d'un grup de recerca de teoria de nombres a l'Institut für Experimentelle Mathematik de la Universitat de Duisburg-Essen.

Les seves àrees de recerca comprenen la teoria de nombres, la geometria aritmètica i les seves aplicacions a la teoria de codis i a la criptografia. Ha sigut científic visitant de nombroses universitats i centres de recerca, com ara la Universitat de l'estat d'Ohio, Universitat de Harvard, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, l'Institut de Recerca de Ciències Matemàtiques (MSRI), l'Institut d'Estudis Avançats de la Universitat Hebrea de Jerusalem i l'IMPA de Rio de Janeiro, entre d'altres.

Frey fou co-editor del Manuscripta Mathematica. El 1996 rebé la medalla Gauss de la Braunschweigische Wissenschaftliche Gesellschaft per la seva contribució a la resolució del darrer teorema de Fermat. Des del 1998 és membre de l'Acadèmia de Ciències de Göttingen.

[edita] Enllaços externs

Pàgina personal
Alguns dels seus articles


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -