Gabriel Albiac

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre No es pot comentar de cap manera les intencions o ideologia d'un autor sense referencies fiables..
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

Gabriel Albiac és un filòsof, escriptor i columnista valencià nascut el 3 de maig de 1950 a Utiel (País Valencià).

És professor de filosofia des de 1974 en la Universitat Complutense de Madrid, institució de la qual és catedràtic des de 1988. Actualment col·labora en el diari La Razón, després d'eixir del diari El Mundo, del consell editorial del qual era membre. Anteriorment havia col·laborat en El Pais i en el desaparegut Diario 16. Va obtenir el Premi Nacional de Literatura en la modalitat d'assaig el 1988. Albiac és un assagista que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialista els temes d'actualitat.

En temes de política espanyola s'ha alineat freqüentment amb la línia editorial del diari El Mundo, mentre que en política internacional va manifestar en el seu moment el seu suport al moviment antiglobalització i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se pròxim als filòsofs Louis Althusser (de qui va ser alumne), Michel Foucault i Toni Negri. Ell mateix s'ha arribat a definir com un comunista mort, en el sentit que és un marxista heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sinó un sistema totalitari, amb el qual es mostra en desacord. No obstant això, reprenent la influència de Negri, ell considera que l'important en la política actual —determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació enfront de les empreses i organismes multinacionals— és la construcció de subjectivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant això, en els últims anys, tenint en compte el gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vincles de Albiac amb Toni Negri i amb l'àmbit del marxisme heterodox —que entre París i Itàlia es desenvolupara gràcies als esforços d'aquest últim així com de Félix Guattari— s'han trencat definitivament. En aquest sentit, les xarxes d'intercanvi intel·lectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intel·lectual des de principi de la dècada de 1990.

Profund admirador de la cultura hebrea, és un ferm defensor de la legitimitat de l'existència de l'Estat d'Israel i de la seua política defensiva, considerant-lo l'única democràcia d'Orient Mitjà. Així, no dubta a qualificar a l'actual antisionisme com la nova disfressa de l'antisemitisme de sempre. En relació a això, el seu polèmic article «Ganó Al Qaeda», publicat l'endemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de 2004, va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles de l'Iraq per considerar-lo una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamista. També és coneguda la seua oposició pública als nacionalismes català i basc.

Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel.