Ful·lerè

De Viquipèdia

Els ful·lerens són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i del grafit. Van ser descoberts fa poc, i s'han tornat molt populars entre els químics, tant per la seva bellesa estructural com per la seva versatilitat per a la síntesi de nous compostos, ja que es presenten en forma d'esferes, elipsoides o cilindres. Els ful·lerens esfèrics gairebé sempre tenen el nom de buckyesferes i els cilíndrics, el de nanotubs. Tenen aquest nom de Buckminster Fuller, que va crear amb èxit la cúpula geodèsica en l'arquitectura.

[edita] El Ful·lerè C60

El ful·lerè més conegut és el bucksmisterful·lerer. És tracta del ful·lerè de C60 més petit. L'estructura d'un C60 és la d'una figura geomètrica truncada i s'assembla a una pilota de futbol, constituïda per 20 hexàgons i 12 pentàgons, amb un àtom de carboni en cada una dels angles dels hexàgons i un enllaç al llarg de cada aresta.

[edita] Altres ful·lerens

El ful·lerè C20 no té hexàgons, solament 12 pentàgons, mentre que el C70, té 12 pentàgons, però té més hexàgons, per tant la seva forma s'assembla a una pilota de rugbi.

Actualment físics alemanys estan desenvolupant el ful·lerè C80, que és més dur que el diamant. Igual que el diamant està basat en el carboni, però la seva estructura cristal·lina és diferent. És un agregat de nanobastons de carboni. Els agregats de nanobastons tenen un mòdul de 491 gigapascals (Gpa) de duresa, mentre que el diamant és de 442 GPa.

[edita] Propietats

A l'abril de 2003, s'estava estudiant el potencial ús medicinal dels ful·lerens, fixant antibiòtics específics en la seva estructura per atacar bacteris resistents i algunes cèl·lules cancerígenes com el melanoma.