Francesc Daniel Molina i Casamajó
De Viquipèdia
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 – Barcelona, 1867) fou un arquitecte català.
Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola Llotja de Barcelona i l'any 1843 es va titular a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit membre numerari de l'ara anomenada Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
L'any 1852 va construir l'església de la Misericòrdia de la població de Canet de Mar. Però el seu projecte més important va ser el de la Plaça Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça major espanyola, amb tota la planta baixa porticada i amb façanes de model isabelí, del mateix estil va ser la façana del Teatre Principal, a la rehabilitació que va fer després de l'incendi que va sofrir l'any 1845.
Va succeir al càrrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, projectant l'escut del timpà superior de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat, així com el Saló de la Regna Regente acabat l'any 1860.
La plaça Molina de Barcelona porta aquest nom en honor seu.
[edita] Enllaç extern
[edita] Bibliografia
- Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial (Volum 3). Barcelona 1998, Edicions L'Isard, ISBN 84-24089-04-6
