Forsterita
De Viquipèdia
| Forsterita | |
|---|---|
 |
|
| General | |
| Categoria | Mineral - Silicats |
| Fórmula química | Silicat de magnesi (Mg2SiO4) |
| Identificació | |
| Color | de verd a groc |
| Ratlla | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Exfoliació | {010}, {100} - imperfecta |
| Fractura | concoïdal |
| Duresa | 7 |
| Lluentor | vítria |
| Refracció | α = 1,635, β = 1,651, γ = 1,670 |
| Densitat | 3,222 |
La forsterita (Mg2SiO4) és el terme magnèsic de la sèrie isomorfa de l'olivina, l'altre, el terme fèrric és la faialita, la fórmula de la qual es Fe2SiO4. Entre ambdós extrems tenen lloc totes les composicions intermèdies sense que l'estructura del cristall s'en vegi gaire afectada. Forma part de la classe dels silicats, de la subclasse dels neosilicats i del grup de l'olivina. Rep el nom del naturalista alemany Johann Forster.
Pel seu contingut en magnesi, la forsterita és més lleugera, de color més clar i amb menor índex de refracció que no pas la faialita, més rica en ferro. Tot i això la distinció entre ambdós termes no és pas fàcil sense recórrer a les anàlisis químiques. Per altra banda la forsterita o la faialita pures són rares, essent el més normal de trobar-ne composicions intermèdies a les que s'anomena olivina de forma genèrica. Olivina és el nom pel qual el públic general coneïx els minerals d'aquesta sèrie.
S'utilitza com a gemma, com a sorres refractàries i abrasives en la indústria i com a mena de magnesi.
La forsterita s'associa amb les roques ígnies i també s'ha trobat en alguns meteorits de ferro. El 2005 es va trobar també en la pols cometària portada a la Terra per la sonda Stardust i el telescopi espacial Spitzer la va localitzar en el disc de pols que es creu que envolta l'estrella HD 69830.
[edita] Peridota
La peridota és el nom que rep la varietat d'olivina apreciada com a gemma. És una pedra transparent de color verd groguenc, que dificilment es confón amb la maragda pel color verd més fosc d'aquesta darrera. Generalment la peridota és més rica en forsterita que no pas en faialita. El seu color és degut a la presència de ions de ferro. Per altra banda, la faialita, pel seu contingut molt més alt en ferro dóna lloc a uns especimens més foscos i menys atractius que no tenen ús com a pedra preciosa. El contingut en ferro de les peridotes més vistoses és del 15%. Pel que sembla la presència de crom i de níquel en quantitats traça contribueïx a la coloració. Bona part de les forsterites més usades en gemmologia provenen de formacions basàltiques, tot i que també algunes tenen el seu origen en formacions de marbres metamòrfics.
