Formiae

De Viquipèdia

Formiae fou una ciutat del Latium, a la via Àpia, entre Fundi i Ninturnae, a uns 20 km de la primera i uns 15 de la segona, a la costa del golf de Gaeta (Sinus caiëtanus). Tot i que administrativament era part del Latium no fou una ciutat llatina originàriament, però no es clar si fou una ciutat dels volscs o del àusons. Una llegenda la fa una colònia grega de lacedemonis, emparentada amb la veïna Amyclae, i si això fos així el seu nom original seria Hormiae, que derivaria del excel·lent ancoratge per vaixells (hormos) de la seva badia. Un altra llegenda la feia teatre de la faula dels lestrígons a l'Odissea, i en temps d'August la família dels Lamiae assegurava descendir de Lamus, rei dels lestrígons.

La primera menció històrica es del 338 aC, després de la gran guerra llatina, en la que aparentment ni Formiae ni la veïna Fundi van prendre part, però van permetre el pas pel seu territori dels exercits romans. Com agraïment se'ls va donar la ciutadania romana sense dret a sufragi. Aquest dret els hi fou atorgat el 190 aC i foren inclosos a la tribu emiliana. Des llavors fou municipi romà i lloc de residencia d'estiu dels romans rics al segle I aC. Hi tingué una vila, entre molts altres, Ciceró el qual es va retirar allí abans de morir i fou atrapat i mort quant intentava escapar de la vila (43 aC); alguns autors esmenten com a escenari d'aquest fets a Caiëta però aquesta ciutat era en aquells temps una dependència de Formiae i el seu port. Altres viles famoses foren la d'Horaci, i la dels Mamurra. Va rebre una colònia romana en temps del segon triumvirat i va portar aquest títol a les inscripcions imperials.

Va continuar existint durant tot l'Imperi. Fou la seu d'un bisbe des el segle V, que va existir fins al segle IX quant la ciutat es va despoblar pels atacs sarrains que la van conquerir i destruir el 856. Els habitants que restaven es van refugiar a Gaeta que fou la nova seu del bisbe.

Es la actual Mola di Gaeta. Queden restes de l'antiga ciutat amb terrasses, passatges, banys, coves, tombes i altres que van des la ciutat fins a la veïna Castellone, i que en general son restes de les viles, una de les qual, propera a la moderna ciutat, es coneguda com la vila de Ciceró, però d'altres assignen al orador unes restes al jardí de la moderna Villa Marsana. Dels noms moderns un que es diu Torre di Scauri, i un anomenat Mamurano, indiquen el lloc de les viles d'Emili Scaurus i de Mamurra.