Ferenc Fricsay
De Viquipèdia
Ferenc Fricsay (Szeged, 31 de juliol de 1914 - Basilea, 20 de febrer de 1963) va ser un director d'orquestra hongarès, nacionalitzat austríac l'any 1958
[edita] Biografia
Des de molt jove va mostrar un gran talent musical. Ben aviat va ingressar a l'Acadèmia de música Franz Liszt de Budapest, on va tenir com a professors a Béla Bartók, Zoltán Kodály i Leo Weiner. Va debutar com a director a l'òpera de Szeged. Poc després, de de l'any 1933, va reemplaçar son pare al front de l'orquestra militar d'aquesta mateixa ciutat. Arran de la guerra va haver de fugir a Budapest, on va organitzar concerts al sòtan de l'Òpera durant els combats fins a l'any 1944. En acabar la guerra, va abandonar Hongria, instal·lant-se a Salzburg, on va tenir l'ocasió de reemplaçar de manera fortuïta a Otto Klemperer en La Mort de Danton de Frank Martin, l'any 1947. L'any següent va debutar a Berlín, dirigint l'òpera Don Carlos de Verdi. A partir d'ací va iniciar una relació fructífera amb l'Orquestra de la RIAS de Berlín (la ràdio del sector americà de la ciutat), amb la qual treballaria tota la seua vida. En els anys 1950 va treballar entre Berlín, Munic i Viena, dirigint amb passió les òperes de Mozart i Verdi. A partir de 1958 la malaltia el va obligar a disminuir el ritme de treball. Aleshores va dedicar-se més a fer enregistraments amb « la seua » orquestra de la Ràdio de Berlín (RIAS). Va contribuir significativament a augmentar el catàleg de Deutsche Grammophon. Al novembre de 1961, poc després de la construcció del Mur de Berlín, va donar el seu darrer concert a Londres ; poc després va caure malalt i va morir a Basilea, el 20 de febrer de 1963.
[edita] Repertori
El seu repertori abastava des de les simfonies de Haydn a la música contemporània de la seua època: Igor Stravinski, Frank Martin, Karl Amadeus Hartmann… Els seus dos compositors preferits eren sense cap dubte Mozart i Béla Bartók, sobre els quals va escriure un llibre, Über Mozart und Bartok (1962). Va excel·lir en el repertori d'Europa oriental: Antonín Dvořák, Liszt i per descomptat Zoltán Kodály.
Músic excepcional, Fricsay tenia una extrema cura amb el més mínim detall, ja fos en l'òpera com en les sales de concert. Els seus enregistraments reflecteixen una gran precisió, particularment les seues versions de Mozart, Beethoven i Bartók (els concerts per a piano amb el pianista Géza Anda o el Concert per a orquestra per exemple).
Per als enregistraments d'obres vocals sempre va voler rodejar-se d'un equip de cantants fidels, que presentaven com a característiques comunes una perfecta tècnica vocal i un elevat grau de delicadesa d'expressio, de vegades en detriment del volum i la potència d'emissió: Ernst Haefliger, Maria Stader, Dietrich Fischer-Dieskau, Irmgard Seefried… També va col·laborar estretament amb destacats instrumentistes, com ara Johanna Martzy, Yehudi Menuhin, Annie Fischer, Monique Haas, ...
| Precedit per: - |
Director principal, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin 1948–1954 |
Succeït per: Ferenc Fricsay (no va haver-hi director principal entre 1954 i 1959) |
| Precedit per: Efrem Kurtz |
Director musical, Orquestra Simfònica de Houston 1954 |
Succeït per: Leopold Stokowski |
| Precedit per: Rudolf Kempe |
Director musical, Òpera de l'Estat de Baviera 1956–1958 |
Succeït per: Joseph Keilberth |
| Precedit per: Ferenc Fricsay |
Director principal, Deutsches Symphonie-Orchester Berlin 1959–1963 |
Succeït per: Lorin Maazel |
