Espinac
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Espinac espigat
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Spinacia oleracea L. |
||||||||||||||
L'espinac (Spinacia oleracea) és una planta conreada de la família de les amarantàcies, anteriorment inclosa dins la família de les quenopodiàcies. Sembla d'origen asiàtic i el seu nom prové del persa (esfenaj).
L'anomenat "Espinac de Nova Zelanda" del gènere Tetragonia pertany a la família Aizoaceae. Les seves fulles s'assemblen a les de l'espinac però són molt més carnoses; substitueix en la pràctica a l'espinac durant l'estiu o en climes càlids.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
Nom científic: Spinacia oleracea .
Família: Amaranthaceae (amarantàcies).
Noms populars: Espinac
Sinonímia: epinard, spinacio, spinach.
Etimologia: l´orígen prové de Persia amb el nom aspanakh, que posteriorment va ser agafat per l´àrab com a esfenaj. Coneguda en llatí com a spinachia, té com a significat "herba cuinada".
[edita] Ecologia
Distribució mundial: es troba a tot el món, més pròpia de climes frescos que dels càlids on s'espiga ràpidament. Cal tenir en compte els seus orígens perses, lloc on es troba abundantment.
Distribució al principat: Actualment a tot el principiat, sobretot en zones de climes frescos.
Hàbitat: preferentment en zones fredes i amb aigua abundant.
[edita] Descripció
Planta herbàcia bianual que una vegada espigada i florida arriba a fer un metre d'alçada, fulles alternes, de forma ovada o triangular de 3 a 30 cm de llarg, dioica és a dir que hi ha plantes mascles i plantes femelles, actinomorfa; les flors són poc vistoses ,de 3 a 4 mm de diàmetre, inconspicues, conserven el fruit que és un aqueni amb diverses llavors. Fulles disposades de manera esparsiva, amb superfície glarba o tomentosa, carnoses, contorn enter sonse estípules. El nombre d´estams és igual al de peces del periant disposats de forma oposada.El calze és acreixent i carnós. Centrospermes,el gineceu té varis carpels i està reunit en un ovari súper unilocular. L´endosperma es nuclear. Les llavors ténen embrió curvat amb teixit nutrici reduït al periplasma. L´epiderma està format per cèl•lules esfèriques gruixidues sobre un pedicle sutili higroscòpic. Són plantes turgents en temps plujós (justifica que creixin millor en climes frescos i humits) i flàcides en temps sec, en l´últim cas citat formen una capa protectora contra la dessecació.
[edita] Conreu
Planta rústega més pròpia de sòls salins . Es pot sembrar en secà o en regadiu. Sembres des d'agost fins abril. Cal que la terra estigui ben treballada per a que neixi la llavor. En les sembres de final d'estiu es pot començar a collir fulles passat un mes. En el gran conreu es cullen les plantes senceres, en les hortes es poden anar collint vàries vegades les fulles exteriors.
[edita] Usos
És una bona font d´àcid fòlic, fibra i vitamines entre d´altres. Es recomana en persones obeses per la gran digestivitat que ofereix. També destaca l´efecte beneficiós per a la pell gràcies al contingut de vitamina A. Els seus valors dietètics han estat posat en entredit especialment el seu pretès alt contingut en ferro que en realitat és en gran part inassimilable i que l'alt contingut en calci està bloquejat per la presència d'oxalat.
[edita] Farmacologia
- Part utilitzada (droga): fulla
- Composició química:
- Agua 89%
- Hidrats de carboni 2, 6% (fibra 2, 2%)
- Proteïnes 1, 2%
- Lípids 0, 3%
- Potassi 500 mg/100 g
- Sodi 60 mg/100 g
- Calci 90 mg/100 g
- Ferro 4 mg/100 g
- Fosfor 45 mg/100 g
- Vitamina C 30 mg/100 g
- Vitamina A 1 mg/100 g
- Vitamina B1 0, 1 mg/100 g
- Vitamina B2 0, 2 mg/100 g
- Usos medicinals: útil per al tractament de càlculs urinaris, les fulles són utilitzades davant símptomes febrils, inflamació de pulmons i bronquis. També s´utilitza per al tractament de dificultats respiratòries, inflamació de fetge i icterícia.
Recentment s´han realitzat estudis en els que s´ha descobert que té acció inhibidora de tumors, fet que el fa un bon aliment per a prevenir possibles càncers. També destaca el seu ús per a tractament d´obesitat i anèmies.
- Accions farmacològiques / propietats: Carminatiu, Febrifuge, Hypoglucèmic, Laxant
- Toxicitat : conté àcid oxàlic que pot inhibir l´absorció de Calci i Fosfor, fet que disminuiria el valor nitricional en cas d´un consum en excés.
[edita] Història
L´espinac és d´orígen persa i va ser introduït a Europa per part dels àrabs a l´any 1000 després de crist. Antigament era una planta que nomès s´utilitzava per a finalitats medicinals. Molt més tard, cap a l´any 1920 es va aprofundir en les seves propietats, fet que va a donar a conèixer el se ric contingut en ferro i vitamines A i B2 . Fet que incrementar el seu consum i també explotar les seves qualitats gastronòmiques. Als anys 60 el seu consum es va veure molt disminutït, sobretot per part dels més joves. Aleshores un dibuixant anomenat [[Segar]] va inventar un personatge de dibuixos animats anomenat Popeye, que quan es prenia espinacs adquiria una força sobrenatural. L´èxit dels dibuixos animats va fer que aquest personatge marqués un abans i un després. L´espinac va veure incrementat el seu consum d´una manera espectacular en aquells anys fins a dia d´avui. A Catalunya s´han introduït al llarg dels anys a la gastronomia, utilitzant les fulles tendres en amanida i cuites (bullides) en plats típics com els espinacs a la catalana amb panses i pinyons o les cassoles de tros (amb cargols, costella de porc, etc). També és coneguda la coca tapada de verdures, l'espinagada, que s'elabora sobretot a sa Pobla i a Muro, de Mallorca, per les festes de Sant Antoni.
[edita] Bibliografia
- Tratado de botánica ; E. Strasburger ... [et al.];8a ed.Omega, cop. 1994
- Weisz, Paul B.Tratado de botánica ; Paul B. Weisz, Melvin S. Fuller.México, D.F. : Compañía Editorial Continental, 1969
- Tratado elemental de botánica / Odón de Buen
EDITOR Barcelona : Manuel Soler, 1897
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiespècies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
 |
Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
