Esglésies romàniques de la Vall de Boí
De Viquipèdia
El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000, comprèn un total de nou esglésies del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre el segle XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars. Les pintures murals de les esglésies es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
La majoria de les esglésies han mantingut els usos religiosos des que van ser construïdes i consagrades als segles XI i XII. En el conjunt d'esglésies Patrimoni de la Humanitat se n'han inclòs nou: Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, església de la Nativitat de Durro, i l'ermita de Sant Quirc de Durro.
La vall de Boí també conté ruïnes d'altres edificis religiosos romànics, com les esglésies de Sant Llorenç de Saraís i Sant Martí de Taüll, i les ermites de Sant Cristòfol d'Erill, de Sant Quirc de Taüll, de Sant Salvador de Barruera i de Sant Pere de Boí.
