Enzim de restricció
De Viquipèdia
Els enzims de restricció són enzims que tallen dsADN específicament per una seqüència concreta. Són presents en procariotes els quals els utilitzen com a sistema de defensa contra l'entrada d'ADN estrany. Per tal que no degradin l'ADN propi, cada enzim de restricció té associada una metilasa: aquesta reconeix la mateixa seqüència que l'enzim de restricció i el metila, cosa que evita que l'enzim de restricció el degradi.
[edita] Tipus d'enzims de restricció
Hi ha 3 tipus d'enzims de restricció:
- Tipus I' i III → enzim de restricció i metilasa units en el mateix polipèptid.
- Tipus II → la metilasa i l'enzim de restricció són en polipèptids diferents.
Els del tipus II reconeixen una seqüència específica i tallen gairebé sempre a dins de la seqüència (o bé molt aprop).
Els del tipus I i III pot ser que tallin en un punt molt llunyà i bastant a l'atzar de la seqüència específica que reconeixen. És per tot això que in vitro s'utilitzen les de tipus II.
Per afegir grups metil, a la metilasa li cal un donador de CH3 que és la S-adenosil-metionina.
La seqüència reconeguda sol ser palindròmica i de 4 – 6 nucleòtids. (les Tipus II reconeixen sempre palíndroms).
P.ex:
P-5' GAATTC 3'-OH OH -3'CTTAAG 5'-P
[edita] Nomenclatura dels enzims de restricció
Solen constar de 3 o 4 lletres, més a vegades d'un número romà:
Per exemple:
EcoRI Eco -> E.Coli R -> soca: RY13 I -> ordre de descobriment de l'enzim en la mateixa soca
Hi ha enzims que reconeixen la mateixa seqüència i tallen pel mateix lloc però tenen noms diferents. S’anomenen isoesquisòmers. El que solen tenir diferent és el sistema de metilació. Metilen bases diferents.Msp I i Hpa II, per exemple, es diuen diferent per què procedeixen de diferents microorganismes.
[edita] Tipus d'extrems
Els enzims de restricció poden generar dues menes d'extrems:
El tractement en laboratori serà diferent segons com acabin. A vegades el que es fa és complementar (amb el fragment de Klenow) o tallar (amb polimerasa T4 o T7) els cohesius perquè siguin roms o enllaçar linkers als roms perquè siguin cohesius.
