El Carxe

De Viquipèdia

el Carxe
El Carche
Localització

Dades estadístiques
Estat • Autonomia • Província • Comarques • Municipis	Espanya Regió de Múrcia Múrcia L'Altiplà i l'Oriental Favanella, Iecla i Jumella
Capital	el Raspai
Gentilici	Carxel, carxela
Pred. ling.	Valencià
Superfície	310,93 km²
Altitud	n/d (màx.:1.371 )
Població (2006) • Densitat	697 hab. 2,24 hab/km²
Coordenades	nd
Sistema polític Entitats de població	21

El Carxe és una serra de 1.371 metres d'altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental on es parla valencià de forma continuada des del segle XIX. També és el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. Té una superfície de 310 km² i 697 habitants empadronats (2006).

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des de els anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla valenciana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla, a petició del mateix Ajuntament.

[edita] Nuclis de població

Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:

[edita] Terme municipal de Iecla

el Carrascalejo
els Pinillos
Quitapellejos, inclòs a la pedania d'el Raspai i actualment deshabitat.
el Raspai, també conegut localment com el Carxe.

[edita] Terme municipal de Jumella

[edita] Terme municipal de Favanella

[edita] Història

Mapa de la zona del Carxe, segons estudis de Manuel Sanchis i Guarner

Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta emigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

[edita] Demografia

La població de la comarca del Carxe, que el 1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós- i només s'hi desplaça per als treballs agrícoles. Els nuclis més grans són la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h). També estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A part de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no compten amb població empadronada.