El Carme (barri de València)
De Viquipèdia
El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València. El 2007 tenia una població de 6.074 habitants. El 1981 en sumava 8.804, fet que mostra la forta pèrdua de població d'aquest barri i de tot el districte en els últims anys. Així i tot, des de 2003 el Carme ha deixat de perdre població i encara n'ha guanyat una mica.
És un barri que va créixer entre dues murades: la musulmana (segle XI), contruïda per Abd-Al-Aís, que el limitava per l'est, i la muralla del segle XIV, que el protegia per l'oest.
El 18 d'agost de 1356, durant en el regnat de Pere II de València (Pere II el Cerimoniós), les previsions per a millorar la fortificació de la ciutat i la necessitat d'eixamplar aquesta, van obligar al Consell General a iniciar la construcció d'una nova muralla que va abastar els ravals de la ciutat. El vell mur defensiu del recinte àrab no es va enderrocar, sinó que va romandre com una segona defensa militar. El problema de les comunicacions amb l'una i l'altra part es va resoldre per mitjà de portals, entre els quals destaca principalment el de Valldigna.
Aquest barri ha patit grans modificacions al llarg dels seus més de mil anys d'història. Ha estat horta, raval i moreria, refugi musulmà, bordell, assentament gremial, llar de l'aristocràcia medieval, lloc de convents, zona proletària-marginal durant la Revolució Industrial i, a la fi de el segle XX, espai d'oci de la població juvenil de la ciutat.
Els edificis més destacats del Barri del Carme són:
- la Torres de Quart
- la Torres de Serrans
- l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern)
- el Centre Cultural de la Beneficiència (Museu de Prehistòria de València i Museu Valencià d'Etnologia)
- el Museu del Segle XIX (antic convent del Carme)
- l'Església del Carme
- el Portal de Valldigna
- la Casa-Museu del Pintor Josep Benlliure
El Barri del Carme, rep tal denominació de l'església i convent del Carme, i va ser al seu entorn on es va formar aquest nucli de població. La Plaça del Carme, va ser la primera en anomenar-se d'aquesta manera a l'estar situada enfront de l'actual església parroquial de la Santa Creu, just abans del Convent del Carme. Amb el pas dels anys tot el barri va adoptar aquesta denominació.
El convent del Carme, va començar a ser construït l'any 1238 i va ser consagrat en 1343. Des de finals del segle XX s'ha recuperat el seu espai i s'ha convertit en un museu (Centre del Carme, ara Museu del Segle XIX).
[edita] Enllaços externs
Ciutat Vella: la Seu - la Xerea - el Carme - el Pilar - el Mercat - Sant Francesc
l'Eixample: Russafa - el Pla del Remei - Gran Via
Extramurs: el Botànic - la Roqueta - la Petxina - Arrancapins - Parc Central
Campanar: Campanar - Tendetes - el Calvari - Sant Pau
La Saïdia: Marxalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
Pla del Real: Exposició - Mestalla - Jaume Roig - Ciutat Universitària
L'Olivereta: Nou Moles - Soternes - Tres Forques - la Fontsanta - la Llum
Patraix: Patraix (barri) - Sant Isidre - Vara de Quart - Safranar - Favara
Jesús: Raiosa - Hort de Senabre - creu Coberta - Sant Marcel·lí - Camí Real
Quatre Carreres: Montolivet - En Corts - Malilla - la Font de Sant Lluís - Na Rovella - la Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
Poblats Marítims: el Grau - el Cabanyal i el Canyamelar - la Malva-rosa - Beteró - Natzaret
Camins al Grau: Aiora - Albors - Creu del Grau - Camí Fondo - Penya-roja
Algirós: Illa Perduda - Ciutat Jardí - l'Amistat - la Vega Baixa - la Carrasca
Benimaclet: Benimaclet - Camí de Vera
Rascanya: els Orriols - Torrefiel - Sant Llorenç
Benicalap: Benicalap - Ciutat Fallera
Pobles del Nord: Benifaraig - Poble Nou - Carpesa - Cases de Bàrcena - Mauella - Massarrojos - Borbotó
Pobles de l'Oest: Benimàmet - Beniferri
Pobles del Sud: el Forn d'Alcedo - el Castellar i l'Oliveral - Pinedo - el Saler - el Palmar - el Perellonet - la Torre - Faitanar