Egipte (província romana)
De Viquipèdia
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període Greco-Romà |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
Aegyptus va ser el nom amb què van denominar la província romana d'Egipte durant l'Imperi romà.
Després de la mort de Cleòpatra, Egipte va esdevenir part de l'imperi romà com la província Aegyptus, governada per un prefecte anomenat per l'emperador entre els Magister equitum i no entre els senadors, per prevenir les interferències del Senat. El principal interès dels romans en Egipte fou la tramesa de cereal a la ciutat de Roma. Per aconseguir-ho, l'Administració romana no va canviar el sistema Ptolemeu de govern, encara que els romans van reemplaçar els Grecs en els llocs principals, però en la resta de llocs van continuar i el grec era l'idioma de l'administració a excepció dels llocs més importants. A diferència dels grecs, els romans no es van establir en grans quantitats. La cultura, educació i vida cívica van mantenir-se gregues durant la dominació romana. Els romans, com els Ptolemeus, respectaven i protegien la religió i costums egípcies, tot i que el culte estatal i a l'emperador es va anar introduint gradualment.
El prefecte es converteix en la màxima autoritat, depenent només del Emperador. Les castes establertes per la dinastia Ptolemaica es mantenen i encara es reforcen, amb la divisió del treball que preval a grecs i jueus i, ara, els ciutadans romans. Els tributs en espècie, sobretot el blat, seran font important per a Roma. La cristianització de la metròpoli s'estendrà en la seva conquesta d'Egipte i el nou territori de l'Imperi veurà ascendir el clergat cristià -especialment al Patriarca d'Alexandria- als llocs més alts dintre de la nova societat.
El Imperi Bizantí instal·lat a Constantinoble serà el successor de Roma a partir del 395. La creació de latifundis com a conseqüència de la crisi productora del segle III s'accentua en aquest període amb grans concentracions de terres a les quals no és aliena l'Església catòlica. Bizanci mantenia una forta presència militar amb la flota a Alexandria, però això no va ser obstacle perquè en el 618 l'imperi Persa fes una incursió en territori egipci fins que definitivament el Califat omeia conquistés el 639 el país.
| Províncies de l'Imperi Romà (120) |  |
|---|---|
| Acaia | Àfrica | Alps Cottis | Alps Graiae | Alps Marítims | Aquitània | Arabia Petraea | Armènia Menor | Àsia | Bitínia | Britània | Capadòcia | Cilícia | Commagena | Còrsega i Sardenya | Creta i Cirene | Dàcia | Dalmàcia | Egipte | Epir | Galàcia | Gallia Belgica | Gàl·lia Celta | Gallia Narbonensis | Germania Inferior | Germania Superior | Gordiene | Hispania Bètica | Hispania Lusitania | Hispania Tarraconense | Judea | Licaònia | Lícia | Macedònia | Mauritània Cesariense | Mauretania Tingitana | Moesia | Noricum | Numídia | Osroene | Pannònia | Pamfília | Pisídia | Pont Polemoniac | Raetia | Sicília | Sofene | Síria | Tràcia | Xipre | |
