Dicinodont

De Viquipèdia

Dicinodonts Registre fòssil: Permià mitjà – Triàsic tardà (noves troballes del Cretaci)
Un listrosaure
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Synapsida Ordre: Therapsida Subordre: Anomodontia Infraordre: Dicynodontia Owen, 1859
Clades i gèneres
vegeu la secció «Taxonomia»

Els dicinodonts (Dicynodontia) foren un tàxon de teràpsids o «rèptils mamiferoides». Els dicinodonts eren des d'animals petits a grans hervívors amb dos ullals, fet del qual prové el seu nom, que significa «gos de dues dents». També van ésser el segon grup més exitós i divers dels teràpsids, amb més de 70 gèneres coneguts, després dels mamífers.

Taula de continguts 1 Característiques 2 Història evolutiva 3 Taxonomia 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Característiques

El crani dels dicinodonts era altament especialitzat, lleuger però fort, amb l'obertura temporal força eixamplada, per donar lloc als potents músculs de la mandíbula.

El front i la mandíbula inferior eren normalment estrets i excepte als més primitius, no hi havien dents. En comptes de dents, la punta de la boca era equipada amb un bec molt esmolat, com a les tortugues i els ceratòpsids. El menjar era processat mitjançant la retracció de la mandibula inferior quan la boca era tancada, produïnt un efecte tisores (Crompton and Hotton 1967), el qual hauria permès als dicinodonts tallar el material vegetal més dur.

Molts gèneres també tenien un parell d'ullals, el que podria ser un exemple de dimorfisme sexual (Colbert 1969 p.137)

El cos era curt, fort i amb forma de barril, amb forts membres. A molts gèneres (com el Dinodontosaurus) ,les potes del darrere eren erectes, però les del darrere es doblegaven als colzes. La cua era curta.

[edita] Història evolutiva

Els dicinodonts aparegueren durant el Permià mig i van conèixer una ràpdia radiació evolutiva, esdevenint els vertebrats terrestres més exitosos i abundosos al Permià tardà. Durant aquell temps incloïen una gran varietat d'ecotips, incolent-hi els hervívors grans, mitjans i petits amb potes curtes.

Només dues famílies van sobreviure a l'extinció del permià-triàssic, un dels quals, els Lystrosauridae, foren els hervívors més comuns i extesos durant l'Induà (Triàssic primerenc). Aquells animals mitjans van evolucionar i foren remplaçats pels Kannemeyeridae, grassonets i de la mida d'un porc, els quals també serien els hervíbors més abundosos i extesos des de l'Olenekià fins el Ladinià. Al Carnià van ésser suplantats pels cinodonts Traversodontidae i pels rhynchosauria. Durant el Norià, quan, -potser per l'aridesa que incrementava any rere any- van declinar dràsticament, i el paper de grans hervívors va ésser ocupat pels dinosaures sauropodomorfs.

Amb el declivi i l'extinció dels Kannemeyèrids, no hi hagueren més grans sinàpsids hervívors fins el Paleocè.

Fins ara es solia pensar que els dicinodonts s'extingiren completament abans de la fi del Triàssic, tot i que, recentment, han aparegut evidències que els dicinodonts haurien sobreviscut fins el Cretaci al sud de Gondwana, ara Queensland(Thulborn and Turnmer, 2003). Si això fós cert, sería un sorprenent cas de Tàxon Llàtzer.

[edita] Taxonomia

• Subordre Anomodontia
• Infraordre Dicynodontia
  • Superfamília Eodicynodontoidea
    • Família Eodicynodontidae
      • Eodicynodon
  • Diictodontia
    • Robertoidea
      • Família Robertiidae
        • Robertia
      • Família Diictodontidae
        • Anomodon
        • Diictodon
      • Superfamília Emydopoidea
        • Família Emydopidae
          • Emydops
          • Myosauroides
          • Palemydops
        • Família Cistecephalidae
          • Cistecephaloides
          • Cistecephalus
          • Kawingasaurus
  • Superfamília Kingorioidea
    • Família Kingoriidae
      • Kingoria
      • Kombusia
  • Colobodectes
  • Pristerodontia
    • Família Pristerodontidae
    • Família Oudenodontidae
    • Família Aulacocephalodontidae
    • Família Lystrosauridae
    • Família Dicynodontidae
    • Superfamília Kannemeyeriiformes
      • Família Shanisiodontidae
      • Família Stahleckeriidae
      • Família Kannemeyeriidae

[edita] Referències

• Carroll, R. L. (1988), Vertebrate Paleontology and Evolution, WH Freeman & Co.
• Colbert, E. H., (1969), Evolution of the Vertebrates, John Wiley & Sons Inc (2nd ed.)
• Cox, B., Savage, R.J.G., Gardiner, B., Harrison, C. and Palmer, D. (1988) The Marshall illustrated encyclopedia of dinosaurs & prehistoric animals, 2a edició, Marshall Publishing
• Crompton, A. W, and Hotton, N. 1967. «Functional morphology of the masticatory apparatus of two dicynodonts (Reptilia, Therapsida)». Postilla, 109:1–51.
• King, Gillian M., «Anomodontia» Part 17 C, Encyclopedia of Paleoherpetology, Gutsav Fischer Verlag, Stuttgart i Nova York, 1988
• -- -- , 1990, the Dicynodonts: A Study in Palaeobiology, Chapman and Hall, Londres i Nova York
• Thulborn, Tony and Turner, Susan, 2003, «The last dicynodont: an Australian Cretaceous relict» Proceedings: Biological Sciences, 1518 (270), maig de 2003; pàg. 985 - 993

[edita] Enllaços externs

• Therapsida : Neotherapsida : Dicynodontia - Palaeos (anglès)