Cursa per l'Àfrica
De Viquipèdia
La cursa per l'Àfrica és un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre 1870 i 1914.
[edita] Antecedents
El desenvolupament de la Revolució industrial i el capitalisme a Europa conduïa imperiosament a l'explotació de nous mercats. D'altra banda les teories racistes estaven en aquell època molt acceptades i per tant es considerava com una cosa natural el domini dels blancs sobre la considerada inferior població africana.
Fins a 1875 les colònies europees a l'Àfrica es limitaven a l'Algèria francesa i la Colònia del Cap britànica. La Conferència de Berlín de 1885, on participaven els governs de Gran Bretanya, França i Alemanya ja va definir els conceptes d'"ocupació efectiva" i el de "govern directe" (molt sovint per les armes) com a drets per la reivindicació d'un territori.
[edita] Accions
Les exploracions de David Livingstone continuades per H.M. Stanley, van obrir l'interior de l'Àfrica Tropical a la penetració europea.
El 1876 el rei Leopold II de Bèlgica va organitzar una "Associació Internacional Africana" que va obtenir 2.300.000 km² de la conca del riu Congo adquirint-lo a caps locals. Primer va ser una propietat personal del rei però davant dels escàndols per atrocitats comeses pels seus concessionaris, el 1907 va haver de passar a ser un territori de Bèlgica.
França i Alemanya ràpidament van enviar agents polítics i expedicions militars a l'Àfrica per tal d'establir les seves reclamacions de sobirania.
L'ús de la força de les armes per tal d'imposar el govern directe va fer que matessin la meitat de la població nativa, especialment en llocs d'economia de plantació com el cautxú. Les més fortes revoltes van tenir lloc a Namíbia els anys 1904-1907.
Gran Bretanya, procurant el control del Canal de Suez, va ocupar formalment Egipte, el 1882, i va passar després a conquerir el Sudan (1896-1898) i trobar-se a lluitar contra França a Fashoda (setembre de 1898).
L'any 1899 els britànics, que ja havien annexionat el Cap el 1795, van voler completar la conquesta de tota sudàfrica envaint les repúbliques "afrikaner" riques en or de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange a més de l'actual Zimbabwe aleshores anomenada "Rhodesia" en honor de Cecil Rhodes alt comissionat britànic a Sud-àfrica.
La pretensió britànica era fer una colònia contínua que anés des del Cap al Caire unida per ferrocarril, cosa que fins la fi de la primera guerra mundial impedia l'existència de la colònia alemanya de Tanganyka.
[edita] Conclusió
Al final de la cursa per l'Àfrica Gran Bretanya va aconseguir que el 30% de la població africana estigués sota el seu control, el 15% per a França, 9% per Alemanya, 7% per Bèlgica i només el 1% per Itàlia.
Tan sols Etiòpia i Libèria quedaven com a països formalment independents.
