Cop d'estat del 23 de febrer

De Viquipèdia

El cop d'estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Taula de continguts

1 Antecedents
2 Els fets
3 Consequències
4 Vegeu també
5 Enllaços externs

[edita] Antecedents

Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 semblava que el franquisme quedava enrere i que la transició cap a la democràcia estava consolidada. Quedaven però problemes molt greus per resoldre: El terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any. Els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva força. Al mateix temps la dreta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operació Galàxia el 1978.

En aquesta situació, el president de govern electe Adolfo Suárez va dimitir sense donar explicacions gaire clares.

[edita] Els fets

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 un grup d'uns dos-cents guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.

Al mateix temps altres grups de guàrdies civils assaltaren diferents emissores de ràdio i televisió per impedir la informació dels fets. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes al carrer, amb la pretensió que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir.

En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents polítics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a França.

Després d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operació Diana. Fernando Laína, Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. La intervenció decidida del rei d'Espanya Joan Carles I a favor de l'ordre constitucional, intentant restablir l'ordre, posà en evidència que el cop no podia reeixir. Els militars encerclen l'edifici del Congrés i comencen les negociacions doncs el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perquè mantingué tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borbó, vestit de Capità General, es dirigeix als ciutadans per televisió, donant per fracassat el cop d'estat.

Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

[edita] Consequències

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una majoria còmoda. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes.

Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.