Constança de Sicília

De Viquipèdia

Constança de Sicília ( Sicília 1247 - Barcelona 1302 ), Reina de Sicília (1282-1302) i reina consort de Aragó (1276-1302).

[edita] Orígens familiars

Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era néta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.

[edita] Ascens al tron sicilià

Es va casar el 1262 amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en perjudici dels interessos francesos.

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred I de Sicília, els principals caps del gibel·lisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i Constança. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere va ser cridat com a marit de Constança, hereva del regne, i tos dos van ser coronats com reis de Sicília el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere ecomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.

[edita] Núpcies i descendents

Es va casar el 13 de juny de 1262 a la catedral de Montpeller amb el comte-rei Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni tingueren:

• l'infant Alfons III d'Aragó (1265-1291), comte de Barcelona i rei d'Aragó
• l'infant Jaume II d'Aragó (1267-1327), comte de Barcelona i rei d'Aragó
• la infanta Elisabet d'Aragó (1271-1336), casada el 1288 amb Dionís I de Portugal
• l'infant Frederic II de Sicília (1272-1337), rei de Sicília
• la infanta Violant d'Aragó (1273-1302), casada el 1297 amb Robert I de Nàpols
• l'infant Pere d'Aragó (1275-1291)

El 1285 enviudà i el 1297 es va traslladar definitivament a Catalunya, on es retirà en un convent de clarisses on morí.

Precedida per: Carles I

Reina de Sicília amb Pere I 1282–1302

Succeïda per: Jaume I