Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

De Viquipèdia

El Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana aplega els metges i biòlegs de parla catalana. És una de les iniciatives de l'Acadèmia, una entitat fundada l'any 1872, per tal de constituir una tribuna i un lloc de reunió dels professionals de la salut de Catalunya i de Balears en la seva tasca cultural d'ajuda a la llengua.

[edita] Història

L'any 1912, dos membres de l'Acadèmia, Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, en conceben la idea i des del primer moment se'ls uneix Domènec Martí i Julià. Proposen l'organització d'un Congrés de Metges de Llengua Catalana per a estimular les relacions personals entre els companys, per congregar de manera periòdica les diferents entitats i escoles que habitualment treballen en camps dispersos i per permetre l'aportació científica de la medicina catalana a l'esforç universal en benefici de la salut i el benestar de les persones. Redacten uns estatuts reguladors del Congrés que, aprovats per l'Acadèmia, possibiliten que en menys d'un any es pugui celebrar el I Congrés dels Metges de Llengua Catalana a la Facultat de Medicina de Barcelona, del 22 al 25 de juny de 1913, amb l'assistència de més de cinc-cents congressistes.

A partir d'aquesta primera iniciativa es crea l'Associació General de Metges de Llengua Catalana, que tindrà cura de la realització dels futurs congressos. Els VII, VIII i IX congressos comptaren amb suport públic institucional i foren molt reexits, però quan es preparava el X Congrés, que s'havia de celebrar a València, no es va poder celebrar per l'arribada del franquisme.

La represa fou fruit de l'impuls de l'Acadèmia, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia, i com en el IX Congrés, el X tingué lloc a Perpinyà (1976), on s'elaborà una definició de salut que encara és vàlida, segons la qual "salut és una qualitat de vida o una manera de viure autònoma, solidària i joiosa".