Comtat d'Hainaut

De Viquipèdia

El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França. Les ciutats principals n'eren Mons, Valenciennes i Cambrai.

Taula de continguts 1 Història 2 Escuts 3 Subdivisió administrativa del comtat 4 Enllaços externs

[edita] Història

Abans la conquista romana era el territori dels Nervis. El seu nom prové del riu Haine. Després del tractat de Verdun (843), el territori escau a Lotari I, l'Escalda era la frontera occidental del seu feu. Poc després, Carles el Calb i Lluís el Germànic en van compartir el territori.

EL Tractat de Meerssen (870) attribueix l'Hainaut à Carles el Calb. El 1051, el comtat passa al comtat de Flandes i s'uneixen el 1191. L'any 1280, a la mort de Margarida II de Flandes l'Hainaut va passar a la casa d'Avesnes que en una unió personal regnava també el comtats de Zelanda i d'Holanda i al 1345 a la casa de Baviera. El 1428, Jacoba de Baviera, també anomenada Jacoba d'Hainaut reconeix Felip III de Borgonya el bo com el seu hereu. Felip III va integrar el comtat a les Disset Províncies o els Països Baixos borguinyons. El 1549 el comtat es va integrar als Països Baixos espanyols.

Al 1659 i 1678, França annexiona al part meridional del comtat. El 1713, el tractat d'Utrecht atribueix el territori septentrional als Països Baixos austríacs. El 1795, l'exèrcit francès va ocupar i annexionar tot el reste del territori del comtat. Com que l'administració francesa volia trencar les fronteres feudals de l'antic règim, va crear un departament de Jemappes, en integrar el Tournésis, l'Hainaut septentrional, parts del Brabant, del Namur i del principat de Lieja. L'any 1815, el congrés de Viena atribueix el departament al Regne Unit dels Països Baixos.

Guillem I va canviar el nom del departament de Jemappe en província d'Hainaut. Tot i tenir el mateix nom, el territori de la província des d'aleshores només correspon molt parcialment a l'antic comtat. La ciutat més important de la província contemporània, Charleroi, històricament feia part del comtat de Namur.

Després de la revolució belga del 1830 i el tractat de Londres (1839) la part septentrional passà al regne de Bèlgica, que manté les noms de les subdivisions administraves neerlandeses.

[edita] Escuts

Escut del comtat d'Hainaut

Escut de la província d'Hainaut

[edita] Subdivisió administrativa del comtat

• feu d'Enghien
• feu de Lessines
• feu de Le Rœulx
• castelania d'Ath amb Leuze-en-Hainaut, Belœil i Péruwelz
• castelania de Bouchain i Lalaing)
• castelania de Braine-le-Comte amb Braine-le-Château, Steenkerke
• prebostat de Bavay
• prebostat de Beaumont
• prebostat de Binche amb Grand-Reng, Merbes-le-Château, Carnières, Fontaine-l'Évêque, Mariemont
• prebostat de Chimay
• prebostat de Maubeuge amb Malplaquet i Wattignies
• prebostat de Mons amb Chièvres, Hautrage, Jemappes, Saint-Ghislain, Boussu, Soignies, Saint-Denis (Mons), Quiévrain i Halle)
• prebostat de Le Quesnoy amb Solesmes, Berlaimont, Maroilles)
• prebostat de Valenciennes amb Condé-sur-l'Escaut, Famars, Denain, Neuville-sur-Escaut)
• el territori d'Avesnes
• el territori de Landrecies

[edita] Enllaços externs

• Henri Pirenne, « La place du Hainaut dans l'histoire de Belgique », a Annales du Congrès archéologique et historique de Mons, Mons, Union des Imprimeries, 1929
• El comtat d'Hainaut

	Les Disset Províncies
Comtat d'Artois • Flandes • Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies • Tournai i el Tournèsis • Senyoria de Mechelen • Namur • Hainaut • Zelanda • Holanda • Brabant • Marquesat d'Anvers • Limburg • Països enllà del Mosa • Luxemburg • senyoria d'Utrecht • Frísia • Gueldre • Zutphen • Groningen • senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde) vegeu també: Països Baixos (Toponímia)