Centelles

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el municipi de Centelles (Osona). Vegeu Centelles (família) per a la família de nobles valencians Centelles.

Centelles és un municipi de la comarca d'Osona. Limita amb els municipis de Sant Martí de Centelles pel sud, Seva pel nord-est i Balenyà pel nord-oest. Està situat a la entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la població, i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa (que forma part dels Cingles del Bertí), i a la falda del Puigsagordi (972m), turó que sobresurt de la serra.

Taula de continguts 1 Història 2 Llocs de interès 3 Festes i tradicions 4 Demografia 5 Centellencs il·lustres 6 Enllaços externs

[edita] Història

La primera referència històrica del topònim Centelles apareix en llatí (Sentelias) l'any 898. Aquest nom és adoptat pels senyors del castell de Sant Esteve (Sant Martí) que el segle XIV esdevenen barons. El vila va néixer al voltant de la sagrera de l'església de Santa Coloma de Pujolric, que posteriorment va passar a anomenar-se Santa Coloma de Vinyoles.

El segle XV els barons traslladen la seva residència del castell a la sagrera i un segle després la baronia esdevé comtat del Castell de Centelles. El comtat tenia 85 km² i incloïa els termes actuals de Balenyà, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. El segle XVI, el baró Lluís I va convertir el nucli en una vila emmurallada que prenia el nom de Santa Coloma de Centelles. El recinte comptava amb tres portals: el de Sant Antoni, el d'Amunt o de Sant Martí i el Nou, l'únic que s’ha conservat.

Als segle XVI i XVII, la població va augmentar en part gràcies a la immigració occitana, que s'etablí al carrer Estrangers i d'altres de pròxims.

Entre 1688 i 1690 es va produir la revolta dels Barretines que es va iniciar a Centelles pel malestar que hi havia entre els pagesos per una devastadora plaga de llagostes, el perllongat allotjament de tropes i el pagament de censos. El moviment es va escampar pel territori i els pagesos van arribar a assetjar Barcelona. En la guerra de Successió (1705-1714), Centelles va donar suport a Felip d'Anjou i va ser assaltada per les tropes austriacistes el 28 de febrer de 1714. Per la seva adhesió, Felip V li va concedir el títol de fidelísima Villa de Centellas, atorgant-li diversos privilegis. Un segle després, les tropes franceses van ocupar la vila durant la Guerra del Francès (1808-1812) i van devastar part del nucli urbà.

Al 1875 arriba al tren de la línia Barcelona-Vic-Puigcerdà, l'estació és del enginyer Josep Foluon i Tudó, i es va construir segons l'estil amb que es feien a França.

Ja en el segle XX, tot i continuar essent una vila imminentment agrícola, té un considerable desenvolupament comercial i industrial, sobretot en els sectors d'alimentació i tèxtil, i també d'estiueig per l'impuls que suposa el pas del ferrocarril pel poble. Els anys de tensió viscuda per la duplicitat de subministraments d'energia elèctrica es resolen amb la municipalització del servei i la fundació de l'Electra Municipal el 1926.

Després de la Guerra Civil, Centelles no va conèixer una època de relativa prosperitat fins als anys 60. L'augment de la població, tant per la natalitat com per la immigració; l'expansió i la diversificació de la indústria (tèxtil, filatura, embotits, construcció, pells adobades, avicultura...); l'expansió urbanística i la revifalla de la vida cultural són alguns trets d'aquest creixement.

A les darreres dècades, Centelles ha viscut importants canvis que s'han traduït en una transformació urbanística i un creixement demogràfic que ha portat la vila a superar els 6.000 habitants a l'any 2002.

[edita] Llocs de interès

• Capella de Jesús: Capella del segle XVI, construïda fora de la vila actualment dins del nucli urbà, és d'estil gòtic amb influències renaixentistes. És ubicada al passeig davant del Portal.
• Capella dels Socors o Socós: Capella del segle XVI, situada al final del carrer major on passa a dir-se carrer Socós.
• Can Domingo
• El Cerdà de la Garga: mas fora del nucli urbà, lloc on va néixer Ildefons Cerdà
• El Passeig : Petit passeig al centre de la població on hi fan ombra uns plataners, obra de Joaquim Raspall de 1922.
• El Portal: Portalada del 1542 antiga entrada al nucli urbà, coronat per un costat per l'escut dels comtes de Centelles, va ser restaurat al 1917 per Jeroni Martorell, al 1987 va ser novament restaurat, és un dels elements arquitectònics més característics de la població.
• Hospital de Centelles
• Molí de la Llavina
• Nucli antic i Sagrera de Centelles
• Palau dels Comtes: construcció del segle XVI situada a la plaça major. Actualment a la primera planta hi ha una sala-museu dedicada a la paleontologia.
• Sant Antoni de les Codines: Petita ermita que actualment es troba a l'entrada del poble des de la carretera C-17, va ser traslladada durant l'ampliació de la carretera.
• Santa Coloma: Església parroquial dedicada a Santa Coloma, patrona de la vila. És del 1704-1710 i hom la va construir sobre una antiga església del 898. El campanar és del 1682, obra de Miquel Fiter, amb base de planta quadrada, i a mitja alçada passa a ser de planta octogonal, és un element molt característic de la població.
• Via Ferrada de les Baumes Corcades: és una de les vies d'ascens al Puigsagordi.

[edita] Festes i tradicions

• Festa del Pi: 30 de desembre
• Cau de Bruixes
• Festa d'hivern: 31 de desembre
• Festa d'estiu: 1 de Setembre
• Aplec del Turo del Puigsagordi: 1 de maig

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 57 60 98 762 1.716 1.953 1.984 1.837 1.985

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.162 2.283 2.715 2.786 3.110 3.886 4.834 5.593 5.751

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 5.713 5.764 5.771 5.728 5.793 5.939 6.304 6.671 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Centellencs il·lustres

Pere Barnils i Giol:(1882-1933) Filòleg i fonetista.

Jaume Carrera i Pujal:(1895-1961) Periodista i historiador.

Ildefons Cerdà i Sunyer:(1815-1876) Enginyer i urbanista.

Bartomeu Costa-Amic: (1911-2002) Polític i editor.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web de la Unió de botiguers de Centelles
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Diputació de Barcelona

editar	Municipis d'Osona
Alpens | Balenyà | el Brull | Calldetenes | Centelles | Collsuspina | Espinelves | Folgueroles | Gurb | Lluçà | Malla | Manlleu | les Masies de Roda | les Masies de Voltregà | Montesquiu | Muntanyola | Olost | Orís | Oristà | Perafita | Prats de Lluçanès | Roda de Ter | Rupit i Pruit | Sant Agustí de Lluçanès | Sant Bartomeu del Grau | Sant Boi de Lluçanès | Sant Hipòlit de Voltregà | Sant Julià de Vilatorta | Sant Martí d'Albars | Sant Martí de Centelles | Sant Pere de Torelló | Sant Quirze de Besora | Sant Sadurní d'Osormort | Sant Vicenç de Torelló | Santa Cecília de Voltregà | Santa Eugènia de Berga | Santa Eulàlia de Riuprimer | Santa Maria de Besora | Santa Maria de Corcó | Seva | Sobremunt | Sora | Taradell | Tavèrnoles | Tavertet | Tona | Torelló | Vic | Vidrà | Viladrau | Vilanova de Sau

Aquest article sobre Osona és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.