CD-ROM
De Viquipèdia
Un CD-ROM (Compact Disc - Read-Only Memory –Disc Compacte - Memòria de Només-Lectura–) és un disc compacte utilitzat per a emmagatzemar informació, que es pot llegir en un ordinador amb un lector de CD. És un suport de només-lectura, és a dir, ve gravat de fàbrica i no es pot reescriure. La informació hi està emmagatzemada formant una espiral des del centre fins a l'extrem exterior. El 1985 Sony i Philips van establir l'estàndard usat pels CD-ROMs en el Llibre Groc.
Els lectors de CD han estat un equipament estàndard dels ordinadors personals durant anys. Actualment estan essent substituïts per els lectors i gravadors de DVD. Tot i això el CD-ROM encara és el suport més utilitzat per la distribució de programari comercial.
Les diferències entre el format del disc compacte d'àudio i el CD-ROM fan que, generalment, els lectors destinats a reproduir discos d'àudio no siguin capaços d'entendre els discos CD-ROM. D'altra banda els lectors de CD equipats en els ordinadors sí que poden llegir els discos d'àudio. Existeix la possibilitat de combinar en un mateix disc tant dades com àudio.
Taula de continguts |
[edita] Funcionament
Les dades digitals s'emmagatzemen formant una espiral amb osques microscòpiques marcades en una capa de plàstic de la part inferior. Per sobre d'aquesta capa, n'hi ha una altra, metàl·lica, que permet la refracció de la llum. Per llegir la informació un díode làser al lector fa servir un feix de llum que en ser refractada és interpretada per el maquinari del lector.
Els formats gravables (CD-R i CD-RW) estan basats en el funcionament dels CD-ROM però amb diferències remarcables en el procés de gravació, el procés de lectura és el mateix.
[edita] Capacitats
El CD-ROM estàndard té una capacitat de entre 550 i 700 MiB. Donat l'origen lligat a l'àudio dels CD-ROMs la seva capacitat sovint s'expressa com la duració que tindria si s'hagués gravat com a disc d'àudio; inicialment els discos de 60 minuts (prop de 550 MiB) eren els més comuns, rellevats per els discos de 74 minuts (650 MiB) mentre que actualment els discos de 80 minuts (700 MiB) són l'estàndard de facto. Per sobre de 80 minuts els discos se surten de l'estàndard i per tant no es pot assegurar la seva compatibilitat amb tots els lectors.
El format de 80 mm, molt menys habitual, te una capacitat de 184 MiB.
Es pot calcular la capacitat d'un disc sabent que és igual al nombre de sectors multiplicat per la mida del sector (2 KiB), o que un segon equival a 75 sectors:
Conversió d'unitats:
Minuts a bytes:
- ó
Sectors a bytes:
Duració | Sectors | Capacitat | Observacions |
---|---|---|---|
21 min | 94.500 | 193.536.000 B (184,57 MiB) | 80mm |
63 min | 283.500 | 580.608.000 B (553,71 MiB) | |
74 min | 333.000 | 681.984.000 B (650,39 MiB) | |
80 min | 360.000 | 737.280.000 B (703,125 MiB) | |
90 min | 405.000 | 829.440.000 B (791,02 MiB) | No estàndard |
99 min | 445.500 | 912.384.000 B (870.12 MiB) | No estàndard, límit físic de capacitat |
[edita] Formats
El sistema de fitxers estàndard per els CD-ROM és definit a l'estàndard ISO 9660. La revisió ISO 13490 l'ha de substituir. L'especificació per els discos arrancables s'anomena El Torito.
Els CD-ROM generalment tenen la seva cara inferior de color argent, amb notables excepcions com per exemple els CD-ROM usats per els jocs de PlayStation (de color negre) o els de PlayStation 2 (de color blau fosc).
[edita] Vegeu també
- CD àudio
- DVD-ROM