Caos (mitologia)
De Viquipèdia
Per a altres significats, vegeu «Caos». |
Segons la mitologia grega, el Caos (en grec Χάος khaos) fou el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren els primers déus i totes les coses. Comú als diferents mites cosmogònics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els antics grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc.
Segons Hesíode, poeta grec del segle VIII aC, en primer lloc se'n va desprendre Gea (la terra), i tot seguit Èreb (la fosca) i Nix (la nit), que després, per intervenció d'Eros (el principi generador) van procrear les altres divinitats.
Segons Ovidi, poeta romà del segle I dC, (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos (Les Metamorfosis, Llibre I, 6-7)
[edita] Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 42-43.