Brian Mulroney
De Viquipèdia
Brian Mulroney (Baie-Comeau, Quebec 20 de març, 1939), ha estat el divuitè Primer Ministre de Canadà del 17 de setembre, 1984, al 25 de juny, 1993 i líder del Partit Conservador Progressista de Canadà del 1983 al 1993.
Era fill d'immigrants catòlics irlandesos. Va estudiar al Col·legi universitari St. François-Xavier, a Antigonish, on es diplomà en cièncias polítiques, i a la Universitat de Laval, a Quebec, on es graduà en dret. Treballà com a advocat a Montréal i s'hi va afilar al Partit Conservador Progressista del Canadà. Ja el 1976 es va presentar com a candidat a cap del partit, però fou derrotat per Joe Clark. El 1983, però, aconseguí derrotar-lo i fou escollit diputat federal.
A les eleccions federals del 4 de setembre de 1984, els conservadors van tenir una victòria sense precedents al Canadá, i el seu candidat, Mulroney fou nomenat primer ministre. Nomenà Joe Clark ministre d'Afers Exteriores, i s'entrevista amb el president dels EUA, Ronald Reagan, tot estretant els llaços polítics i econòmics entre ambdós estats. El 1988 hi signà un acord de lliure comerç, primera fase de l'Acord Nord-Americà de Lliure Comerç, que també signà el 1992. El seu govern s'orientà a la formació d'una economia sòlida, mitjançant tratats de lliure comerç smb diferents potències.
Anglòfon per família, però nascut i format al francòfon Quebec, Mulroney és perfectament bilingüe en els dos idiomes oficials del Canadà, la qual cosa té un significat polític notable. Aconseguí ser reescollit amb majoria absoluta a les eleccions del 1988. Aleshores intentà solucionar del tot el problema amb Quebec iniciant una campanya de “reconciliació nacional” amb el líder liberal quebequès Robert Bourassa, que portaria als acords de Meech Lake, que consideraven el Quebec com a societat distinta (reconeixement del poble quebequès com a originari, concessió de competències preminents en drets i llibertats, i distribució del poder), alhora que també reconeixia l'especifitat dels pobles aborígens (Primeres Nacions), i sentaria les bases de la creació de la província de Nunavut.
La derrota dels acords en referèndum constitucional del 1992 suposaren un fort cop personal. La pèrdua de popularitat el va moure a presentar la dimissió el febrer de 1993 i fou substituïda per la conservadora Kim Campbell.
