Blaise Compaoré
De Viquipèdia
Blaise Compaoré (nascut el 3 de febrer del 1951) ha sigut el president de Burkina Faso des del 1987. És el fundador del partit polític governant, el Congrés per la Democràcia i el Progrés.
[edita] Biografia
Compaoré va néixer a Ziniaré, a 34 qm d'Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, anomenada en aquell temps Alt Volta. Va assolir el rang de Capità a l'exèrcit Voltaic, i va servir com a Ministre de Justícia durant la residència de Thomas Sankara. Compaoré va conèixer Sankara el 1976 en un centre d'entrenament militar al Marroc, i des de llavors Compaoré i Sankara eren suposats grans amics. Compaoré va jugar un major rol en els cops d'estat contra Saye Zerbo i Jean-Baptiste Ouedraogo.
Ha estat casat amb Chantal Compaoré (Chantal Terrasson) des del 1985.
Va esdevenir president del seu país el 15 d'octubre del 1987 en un sagnant cop que va matar Sankara, el seu predecessor com a president. Compaoré va descriure l'assassinat de Sankara com un "accident", tot i que aquesta afirmació és qüestionada avastament. Un cop havent pres la presidència, va invertir moltes de les polítiques de Sankara, afirmant que la seva política era una "rectificació" de la revolució Burkinesa. Poc després d'esdevenir President també va eliminar dos grans líders revolucionaris, Henri Zongo i Jean-Baptiste Boukary Lingani, acusats de conjurar tramar el règim.
El president Compaoré i la seva Guarda Presidencial han estat implicats en la mort del periodista Norbert Zongo i contínua intimidació als mitjans de Burkina Faso, d'acord amb l'organització internacional Periodistes Sense Fronteres. Les al·legacions de l'assassinat de Norbert Zongo van portar a la llum un dels únics cops que el poder de Compaoré ha estat vertaderament qüestionat i posat en perill.
La responsabilitat de Blaise Campaore en la connexió amb l'assassinat de l'antic President ha sigut objecte de la primer reclamació contra Burkina Faso, presentada per Mariam Sankara, la vídua de Thomas Sankara. L'abril del 2006, el Comitè dels Drets Humans de l'ONU va publicar una condemna contra el fracàs de Burkina Faso en investigar les circumstàncies de la mort de Thomas Sankara (i el processament dels responsables de la mort de Sankara)
Ha proposat una "Reconciliació Nacional" que no és gens recolzada per la seva oposició.
Compaoré va ser escollit president el 1991, encara que s'ha de ressaltar que els principals partits de l'oposició van boicotejar-ho en protesta als mitjans qüestionables que Compaoré va utilitzar per prendre el càrrec en primer lloc, al voltant de l'assassinat de Sankara. En aquestes eleccions, només hi va participar un 25% de l'electorat, emfatitzant la greu inestabilitat política i la protesta entre les masses. El 1998 va ser reescollit per primer cop. L'agost del 2005, va anunciar la seva intenció de presentar-se a les següents eleccions presidencials. Els polítics opositors consideren la seva reelecció del 2005 inconstitucional degut a una esmena constitucional del 2000 limitant un president a dues legislatures, i reduint la durada de la legslatura de set a cinc anys, impedint així a Compaoré de sol·licitar una tercera legislatura. Els recolzadors de Compaoré discuteixen això, dient que l'esmena no es pot aplicar retroactivament. Tot i les objeccions de l'oposició, l'octubre del 2005 el consell constitucional va argumentar que degut que Compaoré ja estava assegut com a president el 2000, l'esmena no s'aplicaria fins al final de la seva segona legislatura en el càrrec, així permetent-li presentar la seva candidatura per les eleccions del 2005.
El 13 de novembre del 2005, Compaoré va ser reescollit president, derrotant 12 oponents i guanyant el 80.35% dels vots. Encara que, aviat en la cursa electoral, 16 partits opositors van anunciar una coalició per destronar el President, al final ningú va voler abandonar el seu lloc a la cursa pel lideratge a la coalició, i el pacte va fracassar.
