Beira
De Viquipèdia
Beira és la segona ciutat més gran de Moçambic, capital de la província de Sofala.
És a la costa de la regió central del país, al Canal de Moçambic, on el riu Pungoé (o Pungwe) desemboca a l’oceà Índic. Se situa a 725 km. al nord de Maputo, la capital del país.
Tenia una població de 412.588 persones el 1997, i una estimació de 546.000 el 2006. Administrativament és un municipi amb un govern local electe. L’actual president del Conselho Municipal da Beira es diu Devis Simango, que fou electe el 2004 com representant de la Renamo-UE.
S’hi localitza el port de Beira, regionalment significatiu ja que actua com a porta de pas de mercaderies tant per la regió interior de la franja central del país, com per les nacions sense costa marítima de Zimbabwe, Zàmbia i Malawi. Al costat del port neix la línia de ferrocarril que comunica amb l’interior fins a Harare (Zimbabwe), que juntament amb la carretera i un oleoducte, constitueixen l’anomenat “Beira Corridor” d’important rellevància econòmica.
El clima és càlid i humit (tropical - subtropical), la qual cosa, unida a l’existència de extenses zones humides, fa que hi hagi alta incidència de malària.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 1498 Vasco da Gama, va arribar a l'estuari del riu Pungoé, per veure d’esbrinar les possibilitats auríferes de la regió.
La població fou fundada el 1887 en una àrea coneguda pel nom de Aruângua, com a fort militar. Va rebre inicialment el nom de Chiveve, d’un curs d’aigua local.
Aviat va suplantar a la població de Sofala com a principal port de la regió. Sofala havia estat un assentament comercial àrab des del segle X, uns 45 km. al sud de Beira.
Té l’estatut de ciutat des del 20 d’agost de 1907. La ciutat va rebre l’actual nom en homenatge a l’hereu de la corona de Portugal, Lluís Felip de Bragança (1887 – 1908), Príncep de Beira, primogènit de Carles I de Portugal.
El seu esdevenir històric a esta lligat al de la regió, principalment marcat pels moviments colonials. Un fet significatiu en aquest sentit, va ser el 1900, quan es va construir la línia ferroviària fins Harare.
Amb anterioritat a 1942, data en que les províncies de Manica i Sofala varen ser incorporades pel govern colonial portuguès de Moçambic, Beira era la capital del territori de la Companhia de Moçambique, creada també pels portuguesos.
Durant el període colonial, Beira es significava per la seva important comunitat anglòfona, i era la destinació turística preferida pels blancs de la veïna Rhodesia (actual Zimbabwe). Un record d’això és l’antic Grande Hotel, a la façana costanera del oceà Índic, que avui dia roman gairebé en ruïnes, però ocupat per centenars de squatters pobres.
Fou la seu de la Renamo (Resistència Nacional de Moçambic) durant el període de la guerra civil que va seguir a la independència de Portugal. Actualment que la Renamo es un partit polític nacional reconegut, Beira roman el seu feu més important al país. L'altre partit majoritari al país, i en el poder des de la independència, és el Frelimo (Front d'Alliberament de Moçambic).
L’any 2000, Beira, igual que Maputo i la majoria del sud de Moçambic fou coberta per inundacions. Milions de persones quedaren sense llar i centenars vàrem morir. Les inundacions del 2000 a Moçambic varen tenir un sever impacte negatiu sobre la ja malmesa economia local.
Actualment hi ha una base pesquera important, especialment centrada en la pesca del llagostí, on s’hi significa l’empresa mixta Pescamar, amb participació majoritària del grup espanyol Pescanova i també de l’estat de Moçambic.
Presenta una emergent activitat acadèmica, impulsada especialment per la Universidade Catolica de Moçambique, que hi ha creat una Facultat de Medicina i una de Economia. La Facultat de Medicina se situa a l’edifici on abans de la independència hi havia un col·legi que regentaven els Germans Maristes.
[edita] Turisme
Des de el punt de vista turístic, la ciutat presenta atractius limitats pel standard d’oci occidental si es busca alguna cosa diferent que la coneixença dels aspectes humans i sòcioculturals.
Disposa d’una extensa línia de costa amb platges de sorra fina. Es possible veure les labors de pesca tradicionals dels pescadors, que sovint viuen en grups de cabanes a la mateixa platja, com al nucli que hi ha al nord del far de Macuti.
Els antics barris residencials de l’època colonial i el centre (Baixa) encara presenten de manera significativa moltes cases i edificis amb estat de conservació dolent, seqüeles encara del procés de descolonització i guerra civil, amb tendència però a la progressiva rehabilitació.
En quant a seguretat, és convenient el sentit comú habitual en qualsevol lloc alié, on som identificats com turistes de manera evident. Cal tenir una conducta respectuosa i sense ostentació d’objectes valuosos. De tota manera sembla prudent no sortir de nit si no es en taxi, i portar quelcom de diners a sobre. Evitar portar “electrònica” especialment en zones poc transitades.
- Restaurants: Bique's, Miramar, Clube Nautico, Pappas.
- Hotels: Tivoli, Miramar
[edita] Fites significatives
- Catedral
- Far i Platja de Macuti
- Port de Beira
- Aeroport
- Estació del ferrocarril
- Universidade Catolica de Moçambique
- Grande Hotel
- Mercat del Goto
- Pesca de llagostins
A la regió
- Parc Nacional de Gorongosa
- Savane
- Rio Maria
[edita] Agermanaments
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Municipio da Beira lloc oficial de l’ajuntament de Beira amb fotos diverses
- Cidade da Beira lloc en portugues amb fotos antigues i modernes
- Clips de Beira web amb curiosos videoclips antics de Beira i altres temes moçambicans
