Astrobiologia

De Viquipèdia

L'astrobiologia (del grec astron = estrella, bios = vida i logos = paraula/ciència), també coneguda com exobiologia (del grec: exo = exterior) o xenobiología (del grec: xenos = forà), és un camp científic interdisciplinar que està relacionat amb ciències tals com la astrofísica, la biologia, la química, la geologia, la informàtica o la antropologia. El seu camp d'estudi és ampli i es dedica principalment a investigar l'origen de la vida a la Terra i la possibilitat que aquests processos s'hagin donat en altres mons. És considerada l'única disciplina seriosa que tracta la recerca de vida extraterrestre, a diferència de la ufologia.

Algunes de les qüestions que tracta de respondre la astrobiologia són les següents:

Què és la vida?

Com va sorgir la vida en la Terra?

Com evoluciona i es desenvolupa?

Hi ha vida (vida extraterrestre) en altres llocs de el Univers?

Quin és el futur de la vida en la Terra i en altres llocs?

Aquesta preguntes fan que la astrobiologia sigui una ciència amb profundes implicacions filosòfiques.

[edita] Descripció

La disciplina de l'astrobiologia està deixant de ser cosa de ciència-ficció. Diferents institucions científiques i educatives a tot el món es dediquen seriosament a la recerca de vida en altres planetes.

Encara que l'astrobiologia sigui un camp incipient, la pregunta de si la vida existeix o no en alguna part de l'univers a més de la terra és una hipòtesi verificable, i per tant, és una línia viable per a la investigació científica. L'Astrobiologia no pretén ser una disciplina científica pura, com ho és la Física o la Biologia, sinó que representa un esforç per part d'investigadors de diferents disciplines per a intentar respondre preguntes sobre la vida basant-se en el coneixement de diferents camps científics.

Com només tenim un exemple de vida (aquí a la terra), la major part del treball és força especulatiu, però sempre basant-se en lleis fonamentals de la física i (bio-) química, o el coneixement actual de la Biologia.

Un cas concret d'investigació astrobiològica actual és la recerca de vida a Mart. Existeix una creixent quantitat de proves que suggereixen que Mart va tenir antigament una important quantitat d'aigua en la seva superfície; l'aigua és considerada un precursor essencial pel desenvolupament de la vida, però això encara no s'ha pogut provar.

Missions específicament dissenyades per a la recerca de vida en altres planetes són, per exemple, les del programa Viking, o les sondes Beagle 2, ambdues dirigides a Mart. Els resultats del Viking no van ser concloents, i la Beagle 2 va fallar a l'hora de transmetre, pel que es presumeix que es va estavellar. Una missió futura, amb un major protagonisme de l'Astrobiologia, serà el Jupiter Icy Moons Orbiter, o “orbitador de les llunes gelades jupiterines”, destinat a estudiar les llunes congelades del planeta en algunes de les quals, es presumeix, hi podria existir aigua líquida.

[edita] Resultat de la investigació

Avui dia, no hi ha evidència definitiva de l'existència de vida l'origen de la qual no sigui terrestre. No obstant això, exàmens de meteorits antàrtics l'origen dels quals seria el planeta Mart, han possibilitat la creença amb bases científiques de l'existència de microfòssils de vida extraterrestre, encara que sobre la interpretació d'aquestes suposades proves hi ha encara una gran controvèrsia. En el 2004, el senyal espectral del metà fou detectat a l'atmosfera marciana tan per telescopis posicionats sobre la superfície terrestre, com per la sonda “Mars Express”. El metà té un període de vida relativament curt a l'atmosfera marciana, pel que se suposa, hi ha d'haver una font recent d'aquest gas. Com no s'ha detectat activitat volcànica activa sobre la superfície de Mart (el que podria generar el metà), alguns científics han especulat que la font podria ser vida microbiana.

En l'actualitat es planegen missions futures a altres planetes, amb la finalitat d'explorar les possibilitats de vida en altres planetes dins del nostre sistema solar.

Preguntes secundàries, com l'existència de mons capaços d'acollir vida i els seus precursors químics, han tingut resultats més reeixits. Mitjançant la utilització de diferents mètodes s'ha conclòs que l'existència d'aquests planetes és més comú del que es pensava anteriorment, encara que aquests són usualment molt diferents al nostre. S'ha suggerit que el nostre sistema solar presenta una diagramació atípica, pel que altra opinió postula que les recerques actuals han de dirigir-se cap a diagrames no solars. Mètodes de detecció millorats sumats a un temps major d'observació, sens dubte serviran per a descobrir més sistemes planetaris, i possiblement, alguns com el nostre.

El progrés de l'Astronomia infraroja i submilimètrica ha “obert” la possibilitat de descobrir nous sistemes estel·lars. Recerques infraroges han descobert cinturons de pols i asteroides al voltant d'estrelles distants. Algunes imatges infraroges contenen, suposadament, imatges directes de planetes, si bé això encara està en discussió. L'espectroscòpia infraroja i submilimètrica han identificat un nombre creixent de substàncies químiques al voltant d'estrelles, la qual cosa sosté l'origen i manteniment de la vida.