Art bizantí

De Viquipèdia

L'art bizantí és l'estil d'art originari de l'Imperi Romà de l'est entre el 476 fins a la Caiguda de Constantinoble el 1453. (L'Imperi Romà durant aquest període és convencionalment conegut com l'Imperi bizantí).

Aquest està arrelat en el món hel·lenístic i es considera continuador de l'art paleocristià oriental. Deixa traces d’influència en els territoris de l'occident cristià, com a Rússia i als Balcans.

L'arquitectura bizantina es va caracteritzar per l'ús de l'arc de mig punt(de forma semicircular), la planta de creu grega (amb braços de la mateixa longitud) o planta basilical (planta rectangular amb una o més naus), per l'ús de la cúpula (coberta de forma semiesfèrica), així com pel luxe en la decoració dels interiors.

Les principals construccions van ser els palaus i les esglèsies,entre les quals destaquen la de Santa Sofia, a Constantinoble, i la de Sant Marc, a Venècia.

Els murs i les cúpules es van recobrir amb mosaics, que constitueixen la màxima expressió de l'art bizantí. Els artistes, en el seu desig de ressaltar l'espiritualitat dels persontages, els representaven de manera idealitzada sobre un fons de color daurat, tant en els mosaics com en les icones, pintures menudes sobre fusta. Les figures són rígides, apareixen disposdes de front i no s'hi observava profunditat ni volum.

Des de començaments del segle V es va creant un llenguatge formal artístic propi i diferenciat del que es manté en l'Imperi d'Occident. Més tard, en l'època de Justinià I (527-565) s'inicia la primera etapa específicament bizantina: és la Primera Edat d'Or que comprèn els segles VI i VII, és l'etapa de formació de l'art bizantí en els seus aspectes formals bàsics.

Després del període de la lluita dels iconoclastas, encara que pobre en monuments, comença, entorn de l'any 850, l'art bizantí mig o Segona Edat d'Or que perdura fins a l'any 1204, quan Constantinoble és conquistada pels croats; en aquesta època essencialment es consoliden els aspectes formals i espirituals de l'art bizantí; és la veritable etapa creadora i definidora de l'estètica bizantina.

Després del domini llatí, amb la dinastia dels Paleòlegs, es dóna pas a la Tercera Edat d'Or que se centra en el segle XIV i que finalitza amb la presa de Constantinoble en l'any 1453. Després, l'art bizantí influeix poderosament en els països eslaus, Rússia i sud-est de Europa, transmetent-se fins als nostres dies a través de la muntanya anomenada Athos.