Antoni Agustí i Albanell
De Viquipèdia
Antonio Agustín i Albanell, Agustinus (Saragossa, 1516-1586) va ser un historiador, advocat i eclesiàstic; nomenat Nunci (1554-1556), Bisbe d'Alife (1556-1561), Bisbe de Lleida (1561-1576) i finalment Arquebisbe de Tarragona (1576-1586). Va ser el pioner en la recerca històrica dels cànons de la llei.
Va estudiar dret i literatura clàssica a Alcalá de Henares, Salamanca, Pàdua i Bolònia, on fou deixeble d'Andreas Alciat.
El 1544 fou nomenat auditor de la Sacra Rota Romana del Vaticà i deu anys més tard, es convertí en el Nunci del Papa Marcel II, qui poc després l'intitulà Bisbe d'Alife. El 1561 participà al Concili de Trento ja com a Bisbe de Lleida, càrrec que ocupà fins que el 1576 fou ascendit a Arquebisbe de Tarragona.
[edita] Principals Obres
Avui dia és considerat el pioner dels historiadors de lleis i fou un personatge decidiu a l'hora de considerar el segle XVI com el primer en què els historiadors deixaren de banda les creences i intentaren buscar fonts anitgues.
Les seves principals obres són:
- Emendationum et opinionum
- Antiquae Collectionis Decretalium (1576)
- De Emendatione Gratiani dialogorum libri duo (1587)
- Epitome iuris pontificii veteris (1587/1611), compendi de lleis anteriors a Innocenci III
- De quibusdam veteris canonum ecclesiasticorum collectoribus iudicium ac censura (1611, publicat després de la mort d'Agustinus)
