André Félibien
De Viquipèdia
André Félibien (maig de 1619, Chartres - 11 juny de 1695, París), sieur des Avaux et de Javercy, fou arquitecte, cronista francès de las arts i l'historiador oficial de la cort de Lluís XIV de França.
[edita] Biografia
Nascut a Chartres, va marxar a París als catorze anys on va continuar els seus estudis. El 1647, va ser enviat a Roma en qualitat de secretari de l'ambaixada del marquès de Fontenay Mareuil. Feu bon profit de la seva estança a Roma: estudiant els monument antics, descobrint els tresors literaris de les seves biblioteques i confeccionant una xarxa d'amistats amb refinats lletraferits i aficionats a l'art de la ciutat, amb els quals va ser posat en contacte gràcies a la seva traducció de la Vida del cardenal Maffeo Barberini. Entre aquests amics, destaca Nicolas Poussin qui li proporcionava valuosos consells. Durant la seva estada a Roma, va mantenir correspondència amb Valentin Conrart, Secretari perpetu de l'Acadèmia francesa, tenint sobretot per objecte l'actualitat literària i els disturbis de l’episodi conegut com la Fronde, així com els esdeveniments militars i diplomàtics que conduïren a la firma del Tractat Westfàlia.
De tornada a França es va casar i, amb l'esperança de trobar una feina, es va instal·lar a París. Fouquet i després Colbert van reconèixer el seu talent. Va esdevenir un dels primers membres (1663) de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Tres anys més tard, Colbert el va fer designar historiador del rei. El 1671 va ser anomenat secretari de l'Académie royale d'architecture de recent fundació, i el 1673 conservador del gabinet de les antiguitats al palau de Brion. Louvois va afegir a aquestes càrregues la de controlador-general de les carreteres i ponts.
[edita] Obra
Malgrat totes aquestes activitats, Félibien va trobar temps per a l'estudi i la recerca, i va produir nombroses obres literàries. Es pot considerar que fou el primer teòric de l'art en aplicar en aquest camp les premisses que estableix Descartes per l'aprensió del coneixement, confeccionant així un inici metòdic a l'estudi de l'art. De la seva recerca, conclou que la bellesa en l'obra d'art depèn de d'unes regles racionals i no de la tècnica de l'artista. Per Félibien, l'art és un assumpte racional.
