André Chénier
De Viquipèdia
André Marie de Chénier (30 d'octubre de 1762 - 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, és un poeta en llengua francesa.
Va nàixer a Constantinoble, va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Quan va tornar a França, va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.
Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres, durant tres anys (1787-1790), quan va tornar, va participar a la revolució francesa, però va romandre un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot a la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i altres..
Va ser detingut el 7 de març de1794, va ser empresonat a Saint-Lazare, i va ser condemnat a mort i executat el 25 de juliol. IHom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes de la Terror al cementeri de Picpus a París.
El seu destí va inspirar l'òpera d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tindre lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896.
Charlotte Corday, va escriure un poema en honor d'André.
Bibliografia :
- Elegies (1791)
- Odes (1791)
- El joc de pilota (1791)
- Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
- Iambes (1794)
- Les Bucòliques, pòstum (1819)
