Alfredo Di Stéfano
De Viquipèdia
| Alfredo Di Stéfano | ||
 |
||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Alfredo Di Stéfano Laulhe | |
| Sobrenom | La Saeta Rubia | |
| Data de naixement | 4 de juliol del 1926 | |
| Lloc de naixement | Barracas, Argentina | |
| Alçada | 1,78 m | |
| Informació del club | ||
| Club actual | ||
| Número | 9 | |
| Posició | Davanter | |
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 1943-1945 1946-1947 1947-1949 1949-1953 1953-1964 1964-1966 |
River Plate Huracán River Plate Millonarios Reial Madrid RCD Espanyol |
1 (0) 25 (10) 65 (49) 194 (167) 282 (216) 21 (9) |
| Selecció nacional | ||
| 1947 1949 1957-1961 |
 Argentina Colòmbia Espanya |
6 (6) 4 (0) 31 (23) |
Alfredo Di Stéfano Laulhé (Barracas -Buenos Aires, 4 de juliol del 1926), ha estat un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.
Se'l considera com un dels millors jugadors argentins de tots els temps i una de les figures legendàries i mítiques de la història del futbol per la seva velocitat i tèncica amb la pilota. Se'l considera, junt a Cruyff, Maradona i Pelé, un dels millors jugadors de tots els temps.
La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sudamericans de River Plate, CA Huracán i Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona.
Va actuar 29 vegades en la selecció argentina (incluint categories inferiors) i 31 amb l'espanyola.
[edita] Trajectòria en clubs de terres de parla catalana
| Periode | Club | Condició | Titols assolits |
|---|---|---|---|
| 1964-1966 | RCD Espanyol | Jugador | - |
| 1966 | RCD Espanyol | Entrenador | - |
| 1967-1968 | Elx CF | Entrenador | - |
| 1970-1974 | València CF | Entrenador | Lliga (1) |
| 1976-1977 | CE Castelló | Entrenador | - |
| 1979-1980 | València CF | Entrenador | Recopa d'Europa (1) |
| 1986-1988 | València CF | Entrenador | - |
Història
L'any 1953 va venir a Espanya amb una situació de fitxatge poc clara, El Futbol Club Barcelona havia avançat diners al River Plate, però els directius del Real Madrid amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La intervenció de les instàncies oficials del futbol espanyol van proposar que jugués una temporada a cada club alternativament. Finalment el president del Barça Enric Martí Carreto va dimitir i la comissió gestora del club va renunciar al jugador. Després de triomfar plenament en les files del Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol.
L’any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys [1].
Els seus passos en la Direcció Tècnica
Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, Castelló i River Plate.
En la seua carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.
