Aiguamolls de l'Empordà
De Viquipèdia
Els Aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del Delta de l'Ebre. L'actual zona protegida és la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava tota la badia de Roses, on s’hi ha creat el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i del Fluvià (Alt Empordà) i del Ter i del Daró (Baix Empordà). Els aiguamolls ocupaven antigament tot el Pla de la badia de Roses i el baix Ter, però va anar desapareixent per l'expansió de l'agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, canalització de la Muga i construcció dels embassaments de Boadella, Saus, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna de Castelló van desaparèixer.
Actualment comprèn 4.824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona va posar en perill l'àrea. El 1976 la campanya "Els últims aiguamolls empordanesos en perill" va alertar a l'opinió publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va declarar la zona com a Paratge Natural d'Interès Nacional, i els aiguamolls de l'Alt Empordà com a Reserva natural. Els aiguamolls del Baix Empordà en van quedar exclosos.
Fins ara s'ha arribat a observar 327 espècies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l'ànec collverd, el bernat pescaire i la fotja. Actualment també s'hi pot observar un grup de llúdrigues en captivitat.
[edita] Vegeu també
