Sant Fulgenci (Baix Segura)
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Segura | |||||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Baix Segura Manc. de municipis Baix Segura Oriola |
||||
| Gentilici | Santfulgentí, santfulgentina | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| pressupost | 11058000.00 | ||||
| Superfície | 19,70 km² | ||||
| Altitud | 4 m | ||||
| Població (2007) • Densitat |
10.583 hab. 537,21 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Sistema polític Nuclis |
2 |
||||
| Agermanament | Sermoneta (Itàlia) | ||||
.png/75px-Escudo_de_San_Fulgencio_(Alicante).png)
Sant Fulgenci és un municipi del Baix Segura en la marge esquerra del riu, prop de Rojals. És el municipi amb el creixement més ràpid de les Comarques del Sud ja que ha passat de 1.591 habitants en 1991 a 2.888 en 1996, 4.103 en 2001 i 5.700 en l'actualitat. La seua activitat principal és l'agricultura de regadiu.
El seu origen és relativament recent, ja que juntament amb Dolors i Sant Felip la seua fundació data del 1729 i va lligada a les Pies Fundacions del cardenal Belluga; fins i tot el topònim és degut que Sant Fulgenci és el patró de Múrcia, diòcesi del polèmic Belluga; a finals del segle XVIII (1794) comptava ja amb 1.215 habitants, però els daltabaixos dels conreus i les epidèmies, van reduir-la a 702 habitants a començaments del segle XX.
Les eleccions de 2003 donaren un repartiment de 3 regidors al PP, 3 al PSPV, 2 a APSFU, 2 a GM i 1 a PO i la batlia al PSPV, però en novembre de 2004 la moció de censura presentada pel PP i recolzada per 2 regidors socialistes trànsfugues i l'únic regidor d'Espanya 2000 a Sant Fulgenci donaren la batlia al PP. És el municipi amb més ràpid creixement de la comarca ja que ha passat de 1.591 habitants en 1991 a 6.685 en 2004, que viuen en els nuclis de població de Los Martínez i San Fulgencio i parlen castellà.
La seua activitat principal econòmica ha estat tradicionalment l'agricultura de regadiu; però el turisme ha incrementat les infraestructures i amb elles el sector serveis. El terme (19,7 km2) s'arrecera a la marge esquerra del riu Segura i presenta com a paratges més visitats el Fondo d'Amorós i l'Oasi. Compta amb el següent patrimoni: l'Església parroquial del segle XVIII; el Museu Arqueològic on es poden veure ceràmiques iberes i gregues; i el jaciment arqueològic de La Escuera.
[edita] Enllaços externs
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- El portal de la Vega Baja.
